L’IVAM acomiada ‘A mig foc’, una exposició que posa en valor l’artesania i els oficis tradicionals

• La mostra, que es clausura el diumenge 14 de juny, viatjarà a Palma de Mallorca, on s’exposarà a Es Baluard Museu d’Art Contemporani i al Casal Solleric

València (12.06.26). L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) acomiada este diumenge, 14 de juny, l’exposició col·lectiva ‘A mig foc’ al Centre Julio González. La mostra, que reunix obres de 27 artistes realitzades amb materials com ara ceràmica, fang, llana, tèxtils, espart i altres fibres naturals, posa en valor l’artesania, els oficis i els sabers tradicionals dels territoris.

‘A mig foc’ és una producció realitzada per l’IVAM, en col·laboració amb Casal Solleric, Es Baluard Museu, CDAN i Museu Terra. Després del seu pas pel museu valencià, la mostra itinerarà al Casal Solleric/Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma (del 24 de juliol al 18 d’octubre de 2026), al CDAN d’Osca i al Museu Terra de l’Espluga de Francolí.

El públic que fins diumenge que ve visite la mostra, comissariada per Blanca de la Torre, serà rebut per una gran pancarta amb la paraula ‘Guapa’, de Pilar Albarracín. Al llarg del recorregut, els visitants descobrixen les obres realitzades en argila vidrada de Glenda León, les àmfores d’Antonio Fernández Alvira, les flors blaves de porcellana de Noemi Iglesias Barrios, peces ceràmiques de Marta Font o una instal·lació de Josefina Guilisasti realitzada juntament amb artesanes de Rari, a Xile.

La mostra inclou obres d’Isabel Servera realitzades amb tècniques vinculades al trenat de margalló, els tapissos d’Adriana Meunié, una instal·lació escultòrica de Laura Segura o una peça de Jessica Stockholder. Altres obres recuperen l’ús de l’espart, com les de Sonia Navarro o Ana Laura Aláez, o la ceràmica, com les de Concha Ybarra, Sarah Viguer Cebriá, Javier Bravo de Rueda o les rajoles esmaltades de Susana Cámara Leret.

Per la seua banda, Ricardo Calero reivindica la cistelleria tradicional i la seua relació amb l’entorn natural, mentre que Laurita Siles recupera la llana de l’ovella carranzana per a reflexionar sobre biodiversitat i patrimoni cultural.

L’exposició incorpora no sols peces visuals, sinó també obres sonores com les de Saskia Calderón, juntament amb peces olfactives, com ara un monumental collar suspés de Julie C. Fortier que desprén aromes de sotabosc.

Davant de l’acceleració constant, l’exposició proposa a l’espectador fer una pausa i reflexionar sobre la nostra relació amb el territori, la memòria i els ritmes de producció contemporanis. La mostra convida l’espectador a reconsiderar allò que durant molt de temps va quedar relegat als marges: els oficis, les tècniques manuals, el paisatge domèstic o els coneixements transmesos fora dels grans relats oficials.