Conferència “El futur, frustrat: Perspectives sobre la infància queer” d’Alberto Mira, organitzada per la Càtedra d’Estudis Artístics. Segles XX/XXI.
“A partir del treball teòric de Judith (Jack) Halberstam, Kathryn Bond Stockton, Lee Edelman, Paul B Preciado, D A Miller i James Kincaid, veurem què està en joc (política i emocionalment) quan es produeixen representacions de la infància queer. El xiquet queer és parlat pel seu futur, tancant el que s’experimenta com essencialment obert. La mirada que es projecta sobre aquestes representacions sempre construeix una ficció que nega altres futurs possibles i que ha portat a certs autors a manifestar les seues reserves sobre la idea de futur. En la conferència em centraré en el lloc que ocupa la infància queeren certes reflexions autobiogràfiques i parlaré de la manera en què aquestes mirades s’articulen en el treball d’escriptors com TerenciMoix o pel·lícules com La vie en rose, Tomboy o Marvin” A. Mira
Alberto Mira és professor de cinema a Oxford Brookes University (Regne Unit), on fa classes sobre història, anàlisi i narrativa cinematogràfiques. El contingut de les assignatures inclou temes com les estreles i el seu públic, els estils cinematogràfics, el musical, el guió clàssic, narrativa en el cinema de Hollywood dels setanta i la manera en què es creen diversos estils. Ha publicat treballs sobre història de les cultures homosexuals, sobre teatre espanyol contemporani, cinema espanyol, literatura, cinema i teatre musical i teoria de gènere. Ha publicat una desena de llibres, entre els quals destaquen De Sodoma a Chueca, la primera història sistemàtica de les cultures homosexuals masculines a Espanya, Miradas insubmisas, un assaig sobre la mirada queer i el cinema i el popular diccionari de cultura gai i lèsbica Para entendernos. És autor de nombrosos articles sobre Terenci Moix, Pedro Almodóvar, Manuel Puig, “La movida”, Lorca, Iván Zulueta, Eduardo Mendicutti, Mario Casas i el cinema de Ventura Pons. A més ha treballat en diversos volums generals sobre cinema espanyol, especialment la recopilació d’articles 24 Frames. The Cinema of Spain and Portugal i el volum de referència Historical Dictionary of SpanishCinema. A més ha publicat en l’editorial Càtedra sengles edicions d’Edward Albee i Oscar Wilde, així com dues novel·les, Londres para corazones despistados i Como la tentación (Premi Terenci Moix de la Fundación Arena). És membre del projecte europeu HERA Cruising the Seventies, sobre cultures queer i sexualitats en els anys setanta.
En l’actualitat treballa en tres projectes: un assaig sobre infàncies queer en textos autobiogràfics hispans, una sèrie d’assajos sobre cossos i masculinitats contemporànies en cinema, narrativa i internet i un projecte sobre musicals cinematogràfics.
CÀTEDRA D’ESTUDIS ARTÍSTICS. SEGLES XX/XXI
Càtedra d’Estudis Artístics (IVAM-UV-UPV-UMH)
Directors: Juan Vicente Aliaga / Vicente Sánchez-Biosca
La vida de les imatges en la cultura contemporània desborda els espais tradicionals (materials i immaterials) en què aquestes van ser capturades en el passat, fins i tot en el recent. Els seus gèneres i registres, els seus àmbits de circulació, les seues migracions incessants donen la sensació d’oferir una experiència verge del real al mateix temps que, en aparent paradoxa, exhibeixen un orgull tecnològic res fingit.
Ara bé, per molt que els estudis d’Història de l’Art, Belles arts, Periodisme i Comunicació Audiovisual hagen tractat d’adaptar-se a les exigències d’aquest estat de coses, la labilitat de les fronteres entre creació i reflexió, tecnologia i art, mitjans de comunicació i imaginari col·lectiu, entre unes altres, exigeixen àmbits de reflexió i debat més dúctils que els propis de les carreres universitàries i la recerca tradicional. D’altra banda, a diferència de la filologia clàssica, la paleografia, l’exègesi de textos escrits, la imatge encara presenta un desajustament entre el seu impacte (emocional, conceptual, polític, memorístic) i els instruments posats en pràctica per a analitzar-la.
L’objectiu de la Càtedra Estudis Artístics, sorgida de la col·laboració entre la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València, la Univerdad Miguel Hernández i l’IVAM, consistirà a animar aquesta reflexió sobre la vida de les imatges tant en el món de l’art com en el de la vida social, inclosa la imaginària. Ho farà amb amplitud de mires i evitant restriccions acadèmiques, artístiques o tecnològiques, però, açò sí, enriquint-se i aprofitant quants suports acadèmics, museístics i institucionals estiguen al seu abast. Per aquesta raó, la seua organització en el si de l’IVAM resulta propícia en la mesura en què pot enriquir les seues activitats, amb la reflexió sobre les exposicions, instal·lacions o conferències, així com dels cicles de projeccions.
