3
ses George Grosz o John Heartfield. El gran poeta de la vanguardia
revolucionaria Vladímir Mayakovski ocupa un importante apartado
de la exposición, ya que Ródchenko y Mayakovski iniciaron durante
esta época una fructífera relación, al trabajar conjuntamente en la
realización de decenas de anuncios comerciales que aunaban los
provocativos eslóganes inventados por el poeta (una derivación comercial
e irónica de su poesía futurista) con una gráfica de contrastes
constructivistas diseñada por el artista. Igualmente, la exposición
incorpora, para contextualizar la época, algunos de los libros
de poemas de Mayakovski realizados por artistas como El Lisitski, V.
Masek, Varvara Stepánova o Solomon Telingater, así como un grupo
de retratos del poeta realizados por Ródchenko en 1924.
Asimismo, esta muestra incluye la colección completa de la revista
del Frente de Izquierdas de las Artes (LEF y Novy LEF) dirigida por
Mayakovski cuyas portadas fueran diseñadas por Aleksandr Ródchenko
y en las que publicó alguno de sus más importantes ensayos
sobre la fotografía de vanguardia. Para el artista soviético, “Hemos
de liberar al mundo de lo visible. Hemos de revolucionar nuestro
pensamiento visual. Debemos apartar la cortina de nuestros ojos (…)
Y sólo la cámara puede captar el espíritu de la vida moderna”. Para
Rodchenko el cómo se retrataba el mundo era tan importante como
lo que se retrataba. Una revolución política como la que se estaba
llevando a cabo en Rusia no estaba completa si no iba acompañada
de una clara ruptura con los viejos hábitos de percepción y representación
visual. Según él, era necesaria una nueva estética para una
nueva realidad social.
Del mismo modo ocupa, también, un lugar relevante en la exposición
la revista propagandística URSS en construcción. Una revista
impulsada por Stalin, durante los años treinta, para dar a conocer al
mundo los logros de los planes económicos quinquenales auspiciadas
por el dictador. A partir del primer plan quinquenal de 1928, el
gobierno soviético comenzó a denunciar lo que denominaban el formalismo
y el elitismo de la vanguardia, criticando de modo explícito
toda fotografía que se pudiera entender cercana a las producciones
de artistas no considerados revolucionarios como, por ejemplo, Moholy
Nagy o Man Ray. Durante esta época Ródchenko había hecho
evolucionar su fotografía desde una práctica formal experimental
(en la que destacaban sus encuadres en escorzo de edificios, retratos
y calles) a un desarrollo conceptual que acercaba cada vez más
su trabajo a la práctica de la fotografía documental y al foto reportaje,
en un contexto político en el que el régimen soviético había
decidido perseguir a los representantes de la vanguardia (en 1932 se
disolvieron todas las organizaciones artísticas soviéticas) y convertir
al realismo socialista en la doctrina oficial que debía imperar en las
artes y la literatura.
En estas circunstancias y para demostrar su compromiso permanente
con los ideales revolucionarios Ródchenko y la artista Varvara
Stepánova, su mujer, colaboraron con los organismos oficiales
diseñando varios ejemplares de la revista URSS en construcción (es
de destacar el número especial de diciembre de 1933 sobre el Canal
del Mar Blanco o Canal Stalin) y otro tipo de encargos oficiales
como la realización del libro dedicado a la juventud o a la aviación
soviética para la feria de Nueva York de 1939. Estos ejemplos reflejan
el pulso, que Ródchenko tuvo que practicar, entre la herencia de
los recursos de composición propios de la vanguardia constructiva
de los años veinte, y la necesidad de convertir la imagen fotográfica
impresa en un componente fundamental de las estrategias propagandísticas
de generación de veracidad por parte del régimen estalinista.
En esas circunstancias, y a pesar del propio artista, el qué
representar se disoció completamente del cómo representarlo, lo
que supuso el triunfo de determinados intereses políticos y un gran
empobrecimiento de la creación artística realizada en la extinta
Unión Soviética durante décadas.
Paralelamente, y de modo complementario, a la exposición de Ródchenko,
hemos organizado la muestra Un futuro en construcción. El
libro soviético en el IVAM en la sala de la Biblioteca y Centro de Documentación
del museo. En ella se exponen un conjunto de libros,
revistas y folletos de artistas contemporáneos al propio Ródchenko
que nos ayudan a entender mejor toda una época brillante de la
creación artística, y muy especialmente del diseño gráfico. Ambos
proyectos dan cuenta de la riqueza y variedad del fondo de la colección
del IVAM.
Ya para finalizar quisiera agradecer, muy sinceramente, el apoyo y la
colaboración del Archivo Lafuente de Santander y del Museo Reina
Sofía de Madrid, sin su participación estas exposiciones no hubieran
tenido la solidez y la fuerza que ambas poseen. Igualmente, recordar
a Aleksandr Lavréntiev (el nieto de Ródchenko y un gran especialista
en su obra) y a su madre Varvara Ródchenko que en el año 1998
hicieron una donación de quince fotografías del artista soviético al
IVAM. Sin todos ellos esta exposición no habría sido posible.
Aleksandr Rodtxenko (Sant Petersburg, 1891-Moscou, 1956) és una figura central per a entendre
la nova cultura artística que va sorgir a l’Europa central en les primeres dècades del segle
XX. Pintor, grafista, dissenyador, escenògraf, professor i teòric, Rodtxenko va tindre un paper
especialment destacat en el desenvolupament del fotomuntatge soviètic i en la renovació de
la fotografia. Així, a finals de 1921, abandona el que ell entenia com l’esgotat camp de les belles
arts i s’inicia en el treball per a la creació d’un nou tipus d’art (i, per tant, també d’artista) apropiat
per a la societat revolucionària de l’era tecnològica. En aquest context la fotografia s’entenia com
un dels principals instruments per a forjar una visió col·lectiva radicalment nova. Com el mateix
Rodtxenko va escriure, “per a ensenyar a la gent a veure les coses des d’un angle nou és indispensable
fotografiar els objectes usuals, que els són familiars, però des d’angles totalment inesperats
i en posicions inesperades. Els objectes nous cal fotografiar-los, en canvi, des de perspectives
diferents, des de diversos punts de vista, per a oferir-ne una representació completa. Les perspectives
més interessants per a la vista moderna són les de dalt cap avall i les de baix cap amunt,
i les seues diagonals”.
Rodtxenko va arribar a la fotografia a través del fotomuntatge, i això es nota en el seu desig d’abandonar
el marc de la composició tradicional i en la voluntat de renovar el contingut de la imatge. Un
enquadrament atrevit dicta la composició i proporciona dinamisme a les imatges, al temps que les
dota d’un sòlid caràcter simbòlic i una àmplia qualitat poètica. Tot això unit sòlidament, també, a
una innovació quant al contingut social de les imatges. Sense aquest contingut sociopolític que
impregna les seues fotografies, possiblement hagueren sigut considerades com a experiències
merament formalistes. Per aquests motius, aquesta exposició de la Galeria 3 de l’IVAM centra el
focus d’interés en les obres fetes per Aleksandr Rodtxenko a partir de 1921, quan abandona les
seues investigacions com a pintor destacat de l’abstracció per a abraçar la causa del constructivisme
i el productivisme. Com a membre fundador d’aquest revolucionari moviment artístic, tenia
un especial interés a fusionar l’art amb la vida en un context de construcció del nou estil de vida
soviètic. Rodtxenko inicia, a partir de 1924, una nova etapa com a creador, en què desenvolupa innovacions
importants (especialment en la combinació de fragments de fotografies realistes per a
expressar una postura crítica davant de la realitat) en el llenguatge del disseny de llibres, revistes,
anuncis publicitaris, escenografies i, fonamentalment, en el camp de la fotografia.
L’exposició reuneix una selecció de més de 100 obres, en què destaca la inclusió d’algunes fites
del disseny del llibre d’avantguarda, com “Pro eto” (‘Sobre açò’), un poema d’amor de Maiakovski
per al qual Rodtxenko en va dissenyar la portada, així com un conjunt de fotomuntatges per al seu
interior. Aquest llibre, datat en 1923, es va convertir en el primer volum de poesia de la història
il·lustrat amb la tècnica del fotomuntatge. Fet amb fotografies d’escales dispars unides amb una
irreverència manifesta per la unitat de perspectiva, aquests muntatges es troben pròxims a les
obres dels dadaistes berlinesos George Grosz o John Heartfield. El gran poeta de l’avantguarda
revolucionària Vladimir Maiakovski ocupa un apartat important de l’exposició, ja que Rodtxenko
i Maiakovski van iniciar durant aquesta època una fructífera relació, ja que van treballar conjuntament
en la realització de desenes d’anuncis comercials que unien els eslògans provocatius
inventats pel poeta (una derivació comercial i irònica de la seua poesia futurista) amb una gràfica
de contrastos constructivistes dissenyada per l’artista. Igualment, l’exposició incorpora, per a
contextualitzar l’època, alguns dels llibres de poemes de Maiakovski fets per artistes com El Lissitzky,
V. Masek, Varvara Stepanova o Solomon Telingater, així com un grup de retrats del poeta
fets per Rodtxenko en 1924.
Així mateix, aquesta mostra inclou la col·lecció completa de la revista del Front d’Esquerres de
les Arts (LEF i Novyi LEF), dirigida per Maiakovski, les portades de la qual van ser dissenyades
per Aleksandr Rodtxenko i en la qual va publicar alguns dels seus assajos sobre la fotografia
d’avantguarda més importants. Per a l’artista soviètic, “hem d’alliberar el món del visible. Hem de
revolucionar el nostre pensament visual. Hem d’apartar la cortina dels nostres ulls …. I només
la càmera pot captar l’esperit de la vida moderna”. Per a Rodtxenko com es retratava el món era
tan important com què es retratava. Una revolució política com la que s’estava duent a terme
a Rússia no estava completa si no anava acompanyada d’una ruptura clara amb els vells hàbits
de percepció i representació visual. Segons ell, era necessària una nova estètica per a una nova
realitat social.
De la mateixa manera, ocupa també un lloc rellevant en l’exposició la revista propagandística
URSS en construcció. Una revista impulsada per Stalin durant els anys trenta per a donar a conéixer
al món els èxits dels plans econòmics quinquennals patrocinats pel dictador. A partir del primer
pla quinquennal de 1928, el govern soviètic va començar a denunciar el que denominaven el
formalisme i l’elitisme de l’avantguarda, criticant de manera explícita qualsevol fotografia que es
poguera entendre com a pròxima a les produccions d’artistes no considerats revolucionaris, com,
per exemple, Moholy-Nagy o Man Ray. Durant aquesta època Rodtxenko havia fet evolucionar
la seua fotografia des d’una pràctica formal experimental (en la que destacaven els seus enquadraments
en escorç d’edificis, retrats i carrers) a un desenvolupament conceptual que acostava
cada vegada més el seu treball a la pràctica de la fotografia documental i al fotoreportatge, en un
context polític en què el règim soviètic havia decidit perseguir els representants de l’avantguarda
(en 1932 es van dissoldre totes les organitzacions artístiques soviètiques) i convertir el realisme
socialista en la doctrina oficial que havia d’imperar en les arts i la literatura.
En aquestes circumstàncies i per a demostrar el seu compromís permanent amb els ideals revolucionaris,
Rodtxenko i l’artista Varvara Stepanova, la seua dona, van col·laborar amb els organismes
oficials dissenyant diversos exemplars de la revista URSS en construcció (cal destacar el número
especial de desembre de 1933 sobre el canal del mar Blanc o Canal Stalin) i uns altres tipus
d’encàrrecs oficials, com la realització del llibre dedicat a la joventut o a l’aviació soviètica per a
la fira de Nova York de 1939. Aquests exemples reflecteixen el pols, que Rodtxenko va haver de
practicar, entre l’herència dels recursos de composició propis de l’avantguarda constructiva dels
anys vint i la necessitat de convertir la imatge fotogràfica impresa en un component fonamental
de les estratègies propagandístiques de generació de veracitat per part del règim estalinista. En
aquestes circumstàncies, i a pesar de l’artista mateix, el què representar es va dissociar completament
del com representar-ho, cosa que va suposar el triomf de determinats interessos polítics
i un gran empobriment de la creació artística realitzada a l’extinta Unió Soviètica durant dècades.
Paral·lelament, i de manera complementària a l’exposició de Rodtxenko, hem organitzat la mostra
Un futur en construcció. El llibre soviètic a l’IVAM a la sala de la Biblioteca i Centre de Documentació
del museu. S’hi exposen un conjunt de llibres, revistes i fullets d’artistes contemporanis a
Rodtxenko que ens ajuden a entendre millor tota una època brillant de la creació artística, i molt
especialment del disseny gràfic. Els dos projectes donen compte de la riquesa i varietat del fons
de la col·lecció de l’IVAM.
Ja per a acabar, voldria agrair molt sincerament el suport i la col·laboració de l’Archivo Lafuente
de Santander i del Museo Reina Sofía de Madrid, ja que sense la seua participació aquestes exposicions
no hagueren tingut la solidesa i la força que tenen. Igualment, vull recordar Aleksandr
Lavrentiev (el nét de Rodtxenko i un gran especialista en la seua obra) i sa mare, Varvara Rodtxenko,
que l’any 1998 van fer una donació de quinze fotografies de l’artista soviètic a l’IVAM.
Sense tots ells aquesta exposició no hauria sigut possible.