Places categories: IVAM Centre Julio González

• El museu col·labora amb Proyectos Extraordinarios, una empresa amb seu a Benetússer que ocupa dones amb dificultats en l’accés al mercat laboral

València (26.05.25).  L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) ha posat en marxa una iniciativa en col·laboració amb l’empresa social Proyectos Extraordinarios amb el doble objectiu de reciclar les seues lones i banderoles publicitàries donant suport a l’emprenedoria en col·lectius de dones vulnerables.

D’esta manera, les lones publicitàries que cobrixen la façana de l’IVAM, així com les banderoles instal·lades en centenars de fanals, s’han convertit en bosses, fundes per a tauletes, necessers i motxilles 100% reciclades que es troben a la venda a la botiga del museu. El material que ha servit per a confeccionar estos accessoris és lona microperforada PVC de teixit de polièster, un material de difícil recuperació en la cadena de gestió de residus.

“Esta iniciativa s’emmarca en l’aposta de l’IVAM per la sostenibilitat entesa en quatre dimensions: mediambiental, social, econòmica i cultural. Amb este projecte la institució no sols optimitza recursos en convertir les deixalles en nous materials de valor, minimitzant amb això la petjada de carboni, sinó que també promou una economia circular, social i responsable”, ha destacat la directora l’IVAM, Blanca de la Torre.

Els productes han sigut creats per les artesanes de Proyectos Extraordinarios, una empresa social amb triple impacte: econòmic, social i mediambiental. Fundada en 2023, compta amb un taller a Benetússer (València) que es va veure afectat per les inundacions de la Dana, on desenvolupa propostes que ajuden les empreses i institucions a compensar la seua petjada de carboni a partir d’iniciatives que donen circularitat als seus residus.

I, mentres ho fa, genera llocs de treball per a dones amb dificultats d’accés al mercat laboral. L’empresa està focalitzada en la creació d’ocupació local, inserció professional i emprenedoria en col·lectius de dones. vulnerables, generant un entorn de treball en el qual es fomenta el sentit de pertinença i suport social.

• L’exposició mostra cinc dècades de col·laboracions i diàlegs constants entre les dos artistes afroamericanes

València (21.05.25). L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) inaugura l’exposició ‘Senga Nengudi i Maren Hassinger’ que explora a través de més de 30 obres la relació vital i artística d’estes dos dones afroamericanes al llarg de cinc dècades.

“L’exposició és una de les més importants a nivell europeu sobre el treball de Senga Nengudi (Chicago, 1943) i Maren Hassinger (Los Angeles, 1947) en els territoris de la performance, la instal·lació i l’escultura”, ha explicat la directora de l’IVAM, Blanca de la Torre. Un treball que es va originar en la dècada dels setanta quan eren membres de Studio Z a Los Angeles. Studio Z va ser un col·lectiu espontani de creadors que es va originar en els anys setanta “amb l’objectiu de crear un espai en el qual els artistes afroamericans pogueren expressar-se lliurement i donar-se suport mutu”, va explicar.

La secretària autonòmica de Cultura, Pilar Tébar, ha destacat que esta exposició “permet aprofundir en la pràctica artística de dos artistes fonamentals que desenvolupen un interessant treball de manera conjunta, que compartixen sensacions i maneres d’entendre l’art”.

Comissariada per Lucia Aspesi i Nuria Enguita, l’exposició reunix vídeos, escultures, instal·lacions, fotografies i textos que daten de 1969 a 2014 de les dos artistes. “Van estar actives entre Los Angeles i Nova York fins als anys huitanta i després van continuar la seua amistat a través de cartes, crides o trobades”, ha detallat Aspesi.

Malgrat partir de diferents posicionaments estètics -Nengudi vinculada al dadaisme i el surrealisme, i Hassinger pròxima al minimalisme i postminimalisme- les dos van compartir interessos comuns entorn de la dansa, la dimensió performativa del cos i l’exploració conceptual dels objectes escultòrics. “Els seus treballs estan travessats pel seu vincle personal”, ha destacat la directora de l’IVAM

La comissària Lucia Aspesi ha relatat que l’exposició no seguix un orde cronològic i s’articula en un recorregut a través de cinc àmbits. El punt de partida són dos textos breus escrits per les artistes l’any 2000 que servixen de preàmbul a la mostra: ‘Manifest’ de Maren Hassinger i ‘Maren i jo’ de Senga Nengudi. A partir d’ací es desplega un ampli corpus d’obres que denoten les influències de l’una sobre l’altra, les seues col·laboracions i els seus interessos mutus.

Pioneres en l’ús d’objectes trobats, mentres que Maren Hassinger va desenvolupar una escultura postminimalista en la qual conviuen materials naturals —branques, fulles— amb elements industrials —cables, ciment, metalls—, Senga Nengudi va centrar el seu treball en la interrelació entre cos, objecte i espai. Són cèlebres les seues instal·lacions de mitjanes de nilons farcides d’arena, iniciades després del naixement del seu primer fill.

La comissària ha subratllat que la relació entre performance i escultura característica de Nengudi li va portar a interessar-se per la tradició japonesa del teatre No i les danses kabuki, així com les danses rituals negres, les cerimònies yorubas i altres pràctiques ritualístiques corporals. “La idea de performance impregna el treball de les dos artistes des del principi. De fet, les dos té interés i formació en dansa i és a partir d’estes arrels que van començar a comprometre’s amb la matèria”, ha detallat.

La mostra també explora l’interés de les artistes per “formats col·laboratius”. Les dos van ser coautores i van aparéixer en les performances de cada una en nombroses ocasions, a més de ser membres de Studio Z. Al costat de les obres de Senga i Maren l’exposició reproduïx vídeos de Barbara McCollough i Ulysses Jenkins – dos cineastes pròximes a elles – que documenten formes d’accions col·laboratives dels anys 70 i 80.

“Senga Nengudi i Maren Hassinger van desenvolupar les seues trajectòries artístiques mentres enfrontaven la complexitat de ser dones (i racialitzades), mares, cuidadores i artistes en un context sociohistòric especialment advers”, en paraules de Blanca de la Torre. “Eixes pràctiques de resiliència cultural són les que arreplega l’IVAM per a fer-les visibles, perquè el museu ha de crear espais en els quals donar cabuda a altres relats i altres veus que han sigut, històricament, relegades”, ha conclòs.

• L’exposició ‘Això no és còmic!’ mostra la producció actual de fanzins i un recorregut històric per mig segle de creació d’estes publicacions transgressores

València (16.05.25). L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) inaugura l’exposició ‘Això no és còmic! Fanzins: avantguarda i innovació del còmic a Espanya’, comissariada per Álvaro Pons i Noelia Ibarra. La mostra reivindica este fenomen cultural amb vocació efímera i transgressora per a mostrar una panoràmica de la producció actual de fanzins, a més d’un recorregut històric per mig segle de creació.

“L’exposició reunix una selecció d’obres dels últims cinc anys de més de quaranta autors i autores del món del fanzín, que està vivint actualment una època de renaixement”, ha destacat la directora de l’IVAM. La mostra explora la riquesa plàstica que té l’experimentació en els fanzins i com ha evolucionat el llenguatge del còmic. “El fanzín és, precisament, el germen de l’avantguarda i la modernitat del còmic”, ha afegit Blanca de la Torre.

Juantament a eixa selecció, l’exposició també articula un segon itinerari històric que inclou des de fanzins mítics dels anys 70 com ‘La piraña divina’ o el primer número de ‘TMEO’, representacions del fanzín valencià i peces d’autors contemporanis procedents de la fanzinoteca de l’IVAM.

En eixe sentit, la directora de l’IVAM ha recordat que la donació de 4.000 fanzins per part de l’expert i investigador Álvaro Pons l’any 2018 per a constituir la fanzinoteca del museu ha constituït el germen de l’exposició. “Va ser la primera fanzinoteca d’historieta del país i és una de les més importants d’Europa”, disponible per a consulta a la biblioteca de l’IVAM després d’un treball “herculi” d’ordenació i catalogació de la col·lecció.

“Quan l’IVAM ens va proposar este projecte ens vam plantejar com no ‘matar’ l’essència del fanzín”, ha explicat Noelia Ibarra sobre la paradoxa d’allotjar un producte contracultural en el marc de les institucions oficials. El títol de l’exposició juga irònicament amb eixa equiparació falsa que a vegades es produïx quan el lector tradicional de còmics s’enfronta a un fanzín. La frase habitual és ‘això no és còmic’. “Volíem posar en valor que la renovació, l’experimentació i la innovació en el còmic procedix del fanzín”, ha afirmat Noelia Ibarra.

Quant a la selecció d’autors per a la mostra, els comissaris han explicat que no és una nòmina tancada amb les persones més representatives, sinó que l’objectiu és “oferir al visitant tota una immersió en el món del fanzín”. Una diversitat de temàtiques, estètica o formats que es trasllada a l’exposició on tenen cabuda creadors de ficció (Alejandro Navarro, Andrés Magán, Javier Lozano i Carlos Maiques), artistes que treballen l’abstracció (Oscar Raña, Roberto Massó, Cynthia Alfonso i José Quintanar), els que aborden temes socials (Yeyei Gómez, Genie Espinosa, Carmen Barrueco Mikelarena i Nadia Hafid) i representants de l’underground (Don Rogelio, Jota ELA, Magius, Irkus Zeberio, Paula Guerrero i Rosa Codina).

També autors emmarcats en l’experimentació formal i la poesia gràfica (Ana Galvañ, Begoña García Alén, Brais Rodríguez, María Medem, Marta Cartú i Martín López Lam), en l’humor (Ana Coco, José Tomás i Lorenzo Montatore) i l’autoficció i costumisme (Bárbara Alca, Clara Tanit, Esteban Hernández, Luis Yang, Mabel Esteban, Natalia Velarde, Pepa Prieto Puy i Roberta Vázquez). A més, s’inclouen huit projeccions d’autors com Marta Alteri, Nestor F, Pau Anglada, Manuel Álvarez, Coco Riot, Sergi Puyol, Miriampersand i Aroha Travé que només realitzen fanzins de mode digital.

La planta superior de la galeria 6 constituïx un espai canviant que acollirà activitats i intervencions de manera que l’exposició estiga en tot moment visca i oberta. El comissari Álvaro Pons ha explicat que l’estructura de l’exposició juga amb eixa naturalesa del fanzín com a element fàcilment reproduïble i trenca la dinàmica tradicional de l’exhibició.  “No volem una sala on hi haja gent callada, volem que hi haja activitat, per això l’exposició en si és un taller de fanzins”, ha emfatitzat.

Amb l’objectiu de mostrar eixes dinàmiques d’experimentació del fanzín en la planta superior s’han creat dos espais. El primer reproduïx l’espai d’un festival de fanzins en el qual es mostren cartells, objectes, així com una mostra de fanzins que estan disponibles per a la lectura dels assistents. El segon espai és un taller de creació en el qual es convida als autors a realitzar un fanzín.  “L’art real del còmic està en la lectura del còmic. Eixa és la dinàmica que hem intentat traslladar: engabiar al fanzín un poc amb esta mostra, però sabent que se’ns escaparà”, va concloure Álvaro Pons.

• La instal·lació fotogràfica ‘El-que-ocorre’ de l’artista de Tenerife proposa un diàleg entorn de l’interés de Pinazo pels grups humans
• El projecte ‘El-que-ocorre’ es presenta el divendres 16 de maig a les 18,30h amb una visita a càrrec de l’artista i el comissari Vicente Pla

València (15.05.25). L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) presenta divendres que ve 16 de maig una nova mirada sobre l’exposició d’Ignacio Pinazo a càrrec de Sofía Alemán (Tenerife, 1997). L’artista ha intervingut en l’exposició a través d’una instal·lació fotogràfica que s’acosta des de la imatge i el seu display al concepte de multituds que va abordar Pinazo en la seua obra.

‘El-que-ocorre’ de Sofia Alemán està concebuda per a establir un diàleg amb la secció ‘Anonimats’. “D’una banda, Pinazo es mostra crític enfront de les lògiques espectaculars dels esdeveniments de masses com a forma de sedació, manipulació i control de la societat. D’altra banda, li interessa la potència relacional dels festejos populars, ja que plantegen un espai-temps que, d’algun mode, contribuïxen al procés d’autodeterminació del subjecte a través d’una sensació de pertinença”, explica l’artista.

A partir d’ací, Sofía Alemán planteja una instal·lació que conviurà durant tres mesos amb les 300 obres que componen l’exposició ‘Pinazo: Identitats’. La mostra, que s’exhibix fins al 25 de gener de 2026, reflexiona sobre el procés de treball de l’artista de Godella dedicat a la qüestió de les identitats, un element clau en el debat cultural i social de l’actualitat.

“Dialogant conscientment amb la grandària i el format de l’obra de Pinazo, la proposta definix així el joc de profunditat i disposicions, en el qual l’espectador entra en l’espai d’autodeterminació de la multitud i pertany ara al seu esdevindre, a través del gest de mirar”, continua Sofía Alemán.

L’IVAM proposa per a l’any 2025 noves lectures de l’exposició ‘Pinazo: identitats’ amb tres creadors contemporanis per a abordar cada una de les seccions que conformen la mostra: ‘Reconeixements’, ‘Anonimats’ i ‘Absències’. Després de la primera invitació al col·lectiu Societat Doctor Alonso, la companyia formada per Tomàs Aragay i Sofía Asencio, ara arriba la proposta de Sofía Alemán.

El projecte ‘El-que-ocorre’ es presenta el divendres 16 de maig, a les 18,30h, amb una visita a càrrec de Sofía Alemán juntament amb el comissari de la mostra ‘Pinazo: identitats’, Vicente Pla.

Sofía Alemán

Nascuda a Tenerife (1997), però resident a València, és artista visual, fotògrafa i investigadora. Graduada en Belles Arts per la Universitat de La Laguna (2019), Màster en Fotografia, Art i Tècnica (2021) i Màster en Producció Artística (2022) per la Universitat Politècnica de València, on continua amb la seua investigació de doctorat.

Entre les exposicions en les quals ha participat, destaquen la individual “El blanco óptico” (2023) en la Limonera, Santa Cruz de Tenerife, i les exposicions colectives “Todavía no era una visión; se trataba de una imagen grabada” (2024) en Algo Algo, “PAMPAM! 23” (2024) en les Drassanes del Grau, València “Paisajes del Intersticio” (2023) en el Espacio Cultural el Tanque, Santa Cruz de Tenerife, “Del Amor y el Cráneo” (2022), en A10, València, “(re) apropiacions fotogràfiques” (2022) en Octubre Centre de Cultura Contemporània, València, “Contrato de permanencia” (2021) en la Bienal Internacional de Fotografía Photoalicante, Alacant, “25ft. Nueva Narratividad” (2019) en la sala de arte Cabrera Pinto, La Laguna, y “Croma y Delito” en el Ateneo de La Laguna (2018).

• El museu, que romandrà obert fins a la mitjanit amb entrada gratuïta, oferix activitats i visites comentades a les exposicions

València (14.05.25). L’Institut València d’Art Modern (IVAM) acull este dissabte 17 de maig un concert de jazz a càrrec de la banda Original Dixieland de Sedajazz amb motiu de la Nit Europea dels Museus. L’IVAM, que estendrà el seu horari fins a la mitjanit amb entrada gratuïta des de les 19h, oferix una programació especial d’activitats per a tots els públics i recorreguts nocturns a les seues exposicions.

A partir de les 20h el Col·lectiu Sedajazz donarà el tret d’eixida a la Nit dels Museus amb una actuació de la banda Original Dixieland. Es tracta d’una de les formacions més veteranes del nostre país de música dixieland, un estil que es va fer famós a principis del segle XX quan la cultura emergent del jazz a Amèrica es va trobar amb els músics europeus que fugien de la Primera Guerra Mundial.

L’IVAM oferix una oportunitat única de visitar les seues exposicions en horari nocturn amb un recorregut per l’exposició ‘Soledad Sevilla. Ritmes, trames i variables’. El menú de la Nit dels Museus inclou, a més, visites comentades a l’exposició ‘Manolo Gil. Àlbum’ – que es clausura el pròxim 25 de maig-, i a l’exposició de l’artista Simone Fattal, guardonada amb el Premi Julio González 2024.

18 de maig, Dia dels Museus 2025

La Nit Europea dels Museus s’emmarca en les celebracions que tindran lloc durant tota la setmana amb motiu del Dia Internacional dels Museus (DIM). Com a part de les activitats, el museu inaugura el divendres 16 de maig l’exposició ‘Això no és còmic! Fanzines: avantguarda i innovació del còmic a Espanya’, una mostra sobre el fanzine a través de l’obra de més de quaranta autors i autores.

Entorn d’esta exposició l’IVAM proposa un taller de còmic familiar titulat ‘Un gos en una pàgina’, a càrrec de l’artista Martín López Lam. Consulta tota la programació i horaris en la web de l’IVAM.