Christian Boltanski: “Els museus són les noves esglésies, els nous llocs de pelegrinatge”

València. Christian Boltanski i el director de l’Institut Valencià d’Art Modern, José Miguel G. Cortés, han presentat hui als mitjans de comunicació la mostra Boltanski. Départ-Arrivée. L’artista, guardonat amb el XIV Premi Internacional Julio González, i el director, comissaris de la mostra, han fet un recorregut per les 7 instal·lacions que la conformen.

Boltanski ha expressat la seua satisfacció per tornar a València i poder exhibir algunes de les obres adquirides per diferents museus espanyols fa més de vint anys, juntament amb obres molt més recents que no s’havien vist encara a Espanya.

Com ha destacat José Miguel G. Cortés, “tenim l’oportunitat de veure set grans instal·lacions que són autèntics espais teatrals, en els quals Boltanski no té tant interès en què l’espectador se situe enfront de l’obra sinó que entre en ella, s’introduïsca i es deixe portar pels diferents elements que utilitza perquè l’important és que s’introduïsca en aqueixa experiència de sensacions visuals i auditives”.

Cortés ha assenyalat així mateix que “la mostra en el seu conjunt és una nova obra i suposa un recorregut quasi iniciàtic als treballs de Boltanski”. Així, partint de la pintura, l’artista ha passat per la fabricació d’objectes, l’escriptura o el cinema, fins a arribar a la fotografia, autèntic suport dels seus muntatges actuals.

Segons ha subratllat l’artista, “Les obres tenen un caràcter catalitzador de les ferides. Cada vegada sóc més major i tinc menys por a la mort que quan era més jove. Per açò, aqueix assossec es transmet en les meues obres més noves”, ha comentat Christian Boltanski comparant els seus treballs.

Instal·lacions com Les tombeaux (1996), a l’inici del recorregut mostren un període més pessimista l’artista. La Réserve des Suisses Morts (1991), peça pertanyent a la col·lecció de l’IVAM, amb “torres de caixes de galetes crea una metàfora de la vida mateixa, ja que les torres estan dempeus però poden esfondrar-se en qualsevol moment”, ha comentat l’artista francès.

Molt més recents i exhibides per primera vegada a Espanya, La Traversée de la vie (2015) i Départ-Arrivée (2015) són dues instal·lacions que, segons l’artista, “el públic ha de travessar uns vels, que són mostres de l’evanescència de la vida.”

El recorregut de la mostra conclou amb Reliquaire (1990) i Archives de l’année 1987 du Journal El Caso (1987), amb fotografies de criminals o víctimes extretes del conegut diari de successos espanyol, que “posades una al costat de les altres no permeten discernir qui és qui, si és criminal o víctima. Les fotografies es caracteritzen per la solitud, però també em va interessar aquella vanitat de creença en què no hi ha raó objectiva per a morir. No obstant açò, al final ens convertim en un munt de cendres”, reflexiona Boltanski.

L’exposició pretén ser una experiència quasi espiritual que, en paraules de l’artista, “és com entrar en una església amb una llum més fosca i quan eixim tenim una situació contraposada” i aquesta experiència converteix als museus “en les noves esglésies, en els nous llocs de pelegrinatge”, conclou Boltanski.