Terry Winters

L’obra de Terry Winters (Nova York, 1949) està marcada per una anàlisi sobre la representació de formes abstractes. L’experimentació pictòrica de l’autor li va portar a construir un vocabulari propi de formes que en una primera etapa, en la dècada dels huitanta, va estar repleta d’imatges orgàniques que suggerien llavors, espores, fongs, estructures cel·lulars, petxines, insectes o cadenes d’ADN. Estes representacions abstractes suraven sobre un fons pictòric viscós, sorgint de la matèria mateixa, convertint-se en metàfores de la transformació i de l’evolució del temps.

A poc a poc, apareixen també en els seus quadres signes ambigus provinents d’altres llenguatges o mons simbòlics: representacions científiques (abstraccions d’òrgans o cèl·lules), cal·ligrafies taoistes, diagrames cabalístics, teories fractals o la imatgeria de la realitat virtual. El procés d’abstracció d’estos símbols anava donant a les seues imatges una pèrdua de referència visual específica per a convertir-se en hipotètiques representacions de conceptes físics com l’orde, el caos, la gravetat o la velocitat. Winters superposa a estos elements diversos entramats de línies de colors que creen una imatge contradictòria de dinamisme estàtic. Estes imatges, conseqüència dels pensaments desencadenats en pintar-los, semblen trobar-se en el llindar de la representació, convidant a l’espectador a completar-les.

L’exposició retrospectiva dedicada en el Centre del Carme, va ser la primera retrospectiva de l’artista a Europa, i arreplegava més de cinquanta obres pictòriques al costat d’una sèrie de dibuixos inèdita. Una invitació a l’obra d’un artista que establia connexions amb els vocabularis de la pintura dels anys huitanta, representada en la col·lecció per artistes com Miquel Barceló o en anteriors exposicions a pintors com la dedicada a Manuel Quejido (1997). Per a la mostra es va editar un catàleg amb documentació de l’obra i un textos de l’artista Ronald Jones i Enrique Juncosa, curador de la proposta.