Llorenç Barber. Arxiu d’escoltes

El so és un dels mitjans que més s’acosten a l’ecologia. La relació entre art, música i medi ambient ha sigut un dels llits amb més presència en el treball de Llorenç Barber. Des de la percepció del paisatge sonor com a forma de producció musical fins als processos d’autogestió, el seu treball pioner en l’art sonor proposa una sèrie de posicions radicals que s’actualitzen constantment. La noció de plurifocalitat amb la qual ha vingut desenvolupant els concerts de ciutats oferix claus per a un treball múltiple i divers: en estos concerts, els sons provenen des de campanars, en col·laboració amb bandes, o emprant les diferents possibilitats que cada ciutat puga oferir. Així mateix, els punts d’escolta són múltiples i variats; tots ells vàlids.

L’arxiu que presentem posa especial èmfasi en la pràctica de l’escolta. Recull la pràctica no sols de Llorenç Barber, si no també la dels seus múltiples col·laboradors a través de diverses dècades. Els materials de l’arxiu passen per festivals i programes com el clàssic Ensems de València, l’Aula de Música de la Universitat de Madrid, Paral·lel Madrid o Nit’s de Aielo, així com per les seues col·laboracions amb grups com Actum, Taller de Música Mundana, Flatus Vocis Trio, Col·lectiu Elenfante o la seua llarga col·laboració amb Montserrat Palacios. A més dels elements en paper, l’arxiu presenta per primera vegada la digitalització del seu nombrós patrimoni sonor a través de la col·laboració amb el grup d’investigació Laboratori de Creacions Intermèdia del Departament d’Escultura de la Universitat Politècnica de València.

La proposta presenta la idea de plurifocalidad aplicada a l’arxiu, a través d’una nova composició realitzada a partir dels materials de l’arxiu. Esta proposta està realitzat per Llorenç Barber, Pedro André i Monserrat Palacios, en conversa amb Lorenzo Sandoval, presentant un travelogue sònic des dels continguts digitalitzats. També Tono Vízcaíno col·labora com a documentalista.