Imi Knoebel

L’obra d’Imi Knoebel (Dessau, Alemanya 1940) conjuga la racionalitat i efectivitat amb una expressió d’elevat contingut poètic. La seua manera d’abordar l’abstracció no es limita a una sola línia d’investigació sinó que comprén la tradició completa i variada de l’art abstracte. El conjunt de la seua obra permet apreciar la gran diversitat de mitjans i mètodes artístics que empra en els que combina amb naturalitat els conceptes de pintura, instal·lació i escultura, establint una reflexió contínua sobre el concepte d’art. En els seus treballs pictòrics es produïx el plantejament conscient de l’obra com a objecte, qüestionant els límits entre pintura i escultura en incidir tant en les estructures com en els suports, així com pel tractament específic amb què aborda la instal·lació de l’obra en les seues exposicions.

Les seues creacions són el resultat d’una reflexió constant sobre la superfície i l’espai en les quals l’artista oposa estructures elementals a altres estructures, formes a formes, línies a línies i la disposició de les línies a les superfícies. La relació pictòrica entre forma i suport es convertix en relació entre panell i panell, de panell a paret o de panell al cub blanc, de cub a cub, de la pintura a la instal·lació com en Genter Raum (1980), on peces sobrants de fusta de colors s’emmagatzemen en el sòl i es pengen en les parets. Es pot apreciar ací el seu interés per posar al mateix nivell orde i caos, superfície plana i construcció espacial. També Kadmiumrot O (1975-1984), la forma dinàmica del qual recorda a Malevich i té l’aparença d’una cosa vista a través de la finestra d’un àtic, el color es mou lliurement a través de l’espai en totes direccions, incorporant la paret com a part de l’obra.

L’exposició va oferir una àmplia panoràmica de l’obra d’Imi Knoebel i va incloure grups d’obres seleccionades amb la finalitat de mostrar clarament algunes de les constants del seu treball. La mostra va ser sotmesa a variacions en cadascun dels museus en els quals es va presentar, d’acord amb la resposta de l’artista a cada espai i a les condicions locals; mostrant la sensibilitat de l’orde rítmic que caracteritza el seu treball. El catàleg de l’exposició realitzava un exhaustiu recorregut per les seues obres i incloia textos de Rudi Fuchs, Hubertus Gabner, Serge Lemoine, Johannes Stuttgen, Max Weschler i un assaig visual de Carmen Knoebel i Johannes Stuttgen. La proposta curada per Marja Bloem i Hubertus Gabner, organitzada per Stedelijk Museum (Amsterdam) i Haus der Kunst (Munic) va viatjar per Haus der Kunst (Munic), Stedelijk Museum (Amsterdam), IVAM (València), Kusthalle (Düsseldorf) i Musée de Grenoble (Grenoble).