El que ens mou. Conferència de Andrea Soto Calderón

Les formes de producció capitalista avancen estandarditzant els nostres gestos, moviments, relacions, paraules i imatges. Els modes d’implementació de les pràctiques hegemòniques no estan determinats per fer discursiu, al contrari, són pràctiques extremadament complexes, perquè no s’imposa només com un conjunt d’idees abstractes, no s’instauren verticalment, són sistemes organitzats en què fan dominants. D’ací la importància de crear espais de dissidència col·lectiva, pensar que no es fa només des de la paraula sinó des d’una comprensió més àmplia de l’experiència.

Des de l’atenció al treball de Sofia Mavragani, reflexionarem al voltant de com la dansa permet passar de la idea de moviment com a funcionalitat (acció) a la idea del moviment com a joc, és a dir, una forma d’experiència en què ja no s’està determinat a executar una capacitat específica per respondre a un impuls determinat, necessitat o interés, com passa en les formes ordinàries de l’experiència. És sobretot l’experiència d’una capacitat d’indeterminació, una capacitat que pot compartir qualsevol, un moviment que no està limitat per l’obligació de realitzar accions o expressar emocions.

Aquest desplaçament de l’acció al moviment en relació amb la performativitat ens permet desallotjar la pregunta pels efectes que pot produir una performance en la pràctica sensible, política o comunitària, per introduir la inquietud pel camp de possibilitats que s’hi obre. El que alhora reformula els termes de la producció i creació, així com els de la seua percepció. Des d’aquesta perspectiva, es tractaria de deixar de valorar i jutjar la dansa i la seua relació amb la política en termes d’allò que ens fa fer; i atendre els moviments que és capaç de generar per obrir les possibilitats d’aquest món que sembla tancat a la clausura.

Andrea Soto Calderón
Doctora en Filosofia, professora d’Estètica i Teoria de l’Art. Les seues línies de recerca se centren en les transformacions de l’experiència estètica en la cultura contemporània, la crítica, l’estudi de la imatge i els mitjans. Entre les seues publicacions recents destaca el llibre Le travail des images juntament amb Jacques Rancière, Les presses du réel, 2019, La performatividad de las imágenes, Metales Pesados, 2020, Imaginación material, Metales Pesados, 2022.