El gest narratiu

El gest narratiu. Grup de lectura activat per Álvaro de los Ángeles

La col·lecció de l’IVAM s’organitza a partir de sis blocs cronològics i temàtics que expliquen, amb la seua veu pròpia, l’art desenvolupat des de principis del segle XX fins a l’actualitat. Tal vegada no està tot el que és (o va ser), però sí que és tot el que està. Les històries del present —i aquelles que venen des de lluny però que s’actualitzen en el nostre present— han de ser comptades com una polifonia de veus i des de contextos que ens facen aguditzar la mirada crítica sobre la seua construcció i pertinència.

Durant sis sessions, a través de sis llibres, ens endinsarem en les accions narratives que ens ofereix la literatura i les vincularem, a vegades amb gestos senzills i a vegades amb coreografies més complexes, amb la col·lecció de l’IVAM. Els mons de ficció construeixen realitat; són espills reflectants o finestres transparents, però sempre ens conten el que som o el que anhelem ser des de la nostra experiència prèvia i cap a la nostra possibilitat futura de transformar-nos. En aqueixos gestos narratius, travessats per les històries i les vides, ens demorarem.

El gest narratiu.
Sis dimecres, entre les 18.00 i les 19.30 h
2 de novembre i 14 de desembre de 2022
18 de gener, 15 de febrer, 22 de març i 10 de maig de 2023

Places limitades. Es recomana a les persones interessades, enviar una breu carta de motivació. L’acceptació en el grup implica l’assistència a les sis sessions.

Funcionament del grup de lectura: cada participant haurà de vindre amb el llibre llegit. L’IVAM disposarà de 5 exemplars per a cedir a qui no puga adquirir-lo o amprar-ho. El lloc de cada sessió s’indicarà amb suficient antelació depenent del llibre i de la dinàmica que es genere entre aquest i la secció de la col·lecció de l’IVAM a la qual fa referència.

1914-1939: Avantguardes històriques
«Aquest període comprén des de la Primera Guerra Mundial fins a l’inici de la Segona, el mateix any que acaba la Guerra Civil Espanyola. L’IVAM posseeix un importantíssim fons d’obres pertanyents a les avantguardes històriques europees, especialment del constructivisme, dadaisme, futurisme, neoplasticisme i l’abstracció no figurativa o concreta.»

—La tela de araña (1923) de Joseph Roth. Ed. Acantilado.
Dimecres 2 de novembre de 2022, a les 18.00 h

1939-1961: Art en la postguerra europea
«Els vint-i-dos anys que comprén aquest període, que abasta quatre dècades, destaquen per la consolidació de moviments artístics com l’informalisme europeu o l’expressionisme abstracte americà, al costat de noves propostes d’art abstracte geomètric, en un context marcat per la llarga postguerra europea i els anys més durs de la dictadura franquista.»

—Nada (1945) de Carmen Laforet. Eds. Austral, Cátedra.
Dimecres 14 de desembre de 2022, a les 18.00 h

1962-1976: Irrupcions de la imatge

«Aquest període reuneix pràctiques artístiques de signe molt divers que es debatien entre l’abstracció i la figuració tant a Europa com als Estats Units. Són pràctiques basades en una nova configuració del temps, l’espai i la percepció, i plantejaments nous al voltant dels objectes, el gest i l’acció, de les quals l’IVAM posseeix un nombre important d’obres.»

—El benefactor (1945) de Susan Sontag. Eds. Debolsillo, Alfaguara…
Dimecres 18 de gener del 2023, a les 18:00 h

1977-1989: Transició i postmodernitat

En aquest període es donen cita alguns dels fenòmens més audaços de finals dels anys setanta, amb els conceptes ja definits, gairebé acadèmicament, com a postmoderns. El mateix IVAM actua com a llindar institucional històricament determinat, que es revela com un resultat de la temàticament sobreexplotada Transició Espanyola i com a fenomen peculiar amb una especificitat pròpia a l’Espanya de les Autonomies. Apareixen artistes que intensifiquen l’ús del medi fotogràfic com a concepte i no només com a petjada o índex i poden rastrejar-se els processos de constitució de les noves teories de la imatge, els estudis visuals i la nova gamma de disciplines que, en complicitat amb els artistes, reinterpreten el paper de les pràctiques.

—La amante de Wittgenstein (1988), de David Markson. Traducció de Mariano Peyrou. Ed. Sexto Piso.
Dimecres 15 de febrer del 2023, a les 18:00 h

1990-2001: Arts en un món global

Aquest període acull el procés pel qual el discurs de l’art contemporani i el fenomen de l’exposició es fan globals. Implica abordar la proliferació d’exposicions en què es dóna veu als altres globals, així com atendre els girs conceptuals dins l’àmbit expositiu. Cal atendre les complexes reivindicacions identitàries de minories i majories subalternitzades, l’explosió del popular i la renovació dels discursos feministes. És també el moment de nous formats i materials en què es produeix la hibridació de les tradicionals categories dels gèneres artístics en instal·lacions de gran format. Així mateix, s’incorpora a l’abstracció imaginaris imbuïts de crítica social, o discursos postcolonials. Els anys noranta són també la dècada dels inicis de les polítiques de gènere i moltes altres manifestacions no hegemòniques a què la institució, a través de la seua col·lecció i les seues exposicions, es fa permeable.

—Relats lumbung (2022), VV. AA. Editat per harriet c. brown. Inclou relats d’Azhari Aiyub, Uxue Alberdi, Cristina Judar, Nesrine Khoury, Yásnaya Elena Aguilar Gil, Panashe Chigumadzi, Mithu Sanyal. Traducció de Gemma Deza Guil, Miren Agur Meabe, Immaculada Pérez Parra, Salvador Peña Martín, Laura Emilia Pacheco, Claudia Cabrera. Ed. consonni.

Dimecres 22 de març del 2023, a les 18:00 h

2002-2021: Formes d’allò contemporani

L’últim dels períodes històrics, el que més es vincula amb el nostre present, ofereix una sèrie de línies de fugida sobre projectes de prospecció centrats en les primeres dècades del segle XXI. En aquesta voluntat es poden abordar els múltiples imaginaris de la revolta, el fenomen performatiu de la protesta com a escenari sociològic que remet, alhora, a la iconografia de l’art dels segles XIX i XX. Les accions i intervencions sobre contextos diferents poden ser integrades en horitzons relatius als activismes feministes i queer, en els conflictes d’una globalització desigual i travessada per les formes actuals de comunicació i una nova consciència de la crisi com a fenomen global. Allò contemporani es presenta ja com un art postconceptual, obert en els seus significats, que recupera el document, la narració i les pràctiques del cos a través de la performance i la paraula.

—La más recóndita memoria de los hombres (2021), de Mohamed Mbougar Sarr. Traducció de Rubén Martín Giráldez. Ed. Anagrama.
Dimecres 10 de maig del 2023, a les 18:00 h