“Passat Continu” amb Mar Reykjavik i Nazario Díaz

Passat continu: temps verbal de la llengua anglesa que descriu accions realitzades en un moment del passat que després van continuar.

Hui més que mai es fa evident la impossibilitat de desvincular el cos d’un relat. Per molt que s’haja intentat des dels discursos moderns construir la ficció d’un cos neutre, mediador pur d’energies i idees estètiques, el cos sempre ha sigut un lloc eminentment hauntològic. Els cossos es troben creuats per experiències històriques, polítiques i afectives connectades al territori, a l’íntim i a la seua brutal existència material. El cos és passat continu.

Fent ús del gest com a eina per a materialitzar en el present aqueix substrat cultural, les dues peces que presentem s’articulen a través d’experiències que entretixen l’íntim amb el relat col·lectiu. Pràctiques que convoquen en el present la tensió entre el que ens és propi i l’exterior globalitzat. Dues propostes que articulen experiències transversals, en el sentit històric, des del situat.

El treball de Mar Reykjavik habita aqueixa bretxa a partir de la comunió entre tradició i tendència. Des de l’intent d’acostar-se i comprendre unes conductes compartides en l’esfera del global i el local, un paradoxal exercici de conservació mitjançant la projecció cap al futur.

Una torre, de Mar Reykjavik. Cicle Passat Continu

Nazario Díaz convoca a l’espectre de Pepe Espaliú per mitjà de la idea de desgast i la precària subjecció al cos físic. Proposa un acte de resistència mitjançant la transformació fonètica, la noció de circularitat i esborrat a través de la insistència; col·locant el seu cos en col·lisió amb el llenguatge i amb una certa voluntat d’oscil·lació geogràfica i identitària.

“Háblame cuerpo” de Nazario Díaz + masterclass. Cicle Passat Continu “Háblame cuerpo” 

Programa a les cures de Néstor García

Néstor García és artista i comissari independent.
La seua pràctica gira entorn de dos eixos. Un més orientat a l’objecte on treballa a partir de conceptes com coreografia social i vitalisme materialista. La seua altra línia s’encamina cap a l’expansió de la noció del curatorial, considerant els cossos i la història oral com a possibles plataformes per a l’exposició i conservació d’obres d’art.

En l’actualitat combina la seua producció artística amb els seus treballs de comissariat i la codirecció de Pols, espai d’art independent a València.