Objeto – IVAM

Instituto Valenciano de Arte Moderno Centro Julio González

Fer el Gólem

Un taller amb Claudia Dyboski i Cayetano Truyols

Històries remotes de temps antics parlen de demiürgs que van pastar el fang i li van dotar de forma i vida. La pràctica del modelatge, que ens atorga les petjades més antigues de l’home, traça la història de la creació humana i acompanya els inicis del pensament especulatiu, religiós i espiritual. Cayetano Truyols i Claudia Dyboski –artista del Programa d’Art i Context– van presentar, els dies 13 i 14 d’octubre, un diàleg plàstic amb el públic per mitjà del modelatge com a forma d’expressió cognitiva. Els participants van ser guiats pel procés creatiu de modelat / motle / reproducció, i a través de la creació i la manipulació figurativa, cap a la seua gólem personal, al qual van dotar de vida pròpia.

Cayetano Truyols investiga els fenòmens transnacionals de la cultura otaku en l’era del nativisme digital. L’artista ens acosta a la filosofia i la identitat otaku per a desentranyar nous imaginaris, diferents camins per a la desconstrucció i els esdevenirs polítics. La seua producció es formalitza en un context entre l’escultura i els mitjans digitals. Algunes de les seues exposicions recents són: Emergency Gathering (Galeria Acud Macht, Berlín, 2022), Inter* Role Players (Sant Andreu Contemporani, Barcelona, 2021), Recorda el foc d’agost (Fabra i Coats, Barcelona, 2019). És cofundador de Malpaís, un espai situat a Barcelona gestionat per artistes, que va començar a comissariar un programa d’exposicions a la fi de 2021.

Tornar

TRASH

Claudia Dyboski (artista del Programa d’Art i Context) va convidar a l’escultor valencià Óscar Carretero per a impartir un taller que va repensar els materials i discursos que tots dos comparteixen en la seua pràctica artística.

«Trash» és un taller d’escultura amb materials reciclats i objectes trobats. Óscar Carretero i Claudia Dyboski proposen un acostament a la producció artística sense recursos, sense pautes, sense tècnica. Ells mateixos afirmen que «és molt comú entre els artistes joves l’ús d’objectes residuals en els seus projectes, tant per una evident precarietat com per una vertadera fascinació pels desfets. Amb aquesta activitat, pretenem transmetre la importància que té aquest tipus de material trobat, rebutjat, i mostrar al públic el potencial que té com mig escultòric».

Óscar Carretero marca la seua pràctica artística per les seues arrels, un poble de la costa valenciana de caràcter tradicional i tancat. Després d’una allau d’idees i noves necessitats d’expressió, l’eix vertebrador de la seua obra gira entorn de la mecanització de les emocions mitjançant pròtesis escultòriques, que interactuen amb la seua corporeïtat de manera íntima i visceral, amb una naturalesa performativa i estètica. A través de materials industrials i mecànics, manifesta una sinergia entre una funcionalitat més calculada i un registre obert a l’error.