Una proposta de Pablo Bolumar, programa Art i Context. #IVAM35

Pablo Bolumar Plata presenta, en el marc del programa Art i Context 23-25, el grup d’investigació col·laboratiu “Canya a la canya”, una plataforma que pretén agrupar experiències i interessos constructius entorn de la canya comuna.

“Canya a la canya” és una expressió que diverses empreses de gestió forestal han utilitzat en les últimes dècades per a referir-se als costosos treballs d’eliminació dels densos canyars dels rius de la Comunitat. Classificada hui dia com a planta invasora, la canya és una de les espècies més resistents i amb un dels potencials de creixement més ràpids del món, i és per això que es va introduir en la Península durant l’antiguitat. A causa de la disminució del seu ús en construcció i de les tales periòdiques que mantenien els canyars en equilibri amb la resta d’espècies, la seua expansió ha monopolitzat els marges fluvials, desplaçant a la flora endèmica i obligant les administracions a dissenyar estratègies de control i erradicació.

En esta sèrie d’activitats que es desenvoluparan fins a mitjan 2025, estudiarem la relació constructiva de l’ésser humà amb la canya. Des de la seua biologia i hàbitats, maneres de plantar-la, tallar-la i treballar-la, fins a les seues tècniques de transformació, amb aplicacions en agricultura i construcció. L’objectiu final del grup investigatiu serà desenvolupar tècniques de transformació de la canya, associades al disseny espacial i de nous materials, així com especular sobre possibles estratègies de gestió de l’entorn fluvial compatibles amb les activitats humanes i no humanes.

La primera activitat consistirà en una introducció general en forma de xarrada distesa, on presentarem el tema i als primers convidats, així com la resta de programa i activitats que es realitzaran.

Xarrada i “una punxada diferent”

A mode d’exclusiva mundial, el programa Art i Context 2023-2025 va tindre l’honor de presentar la primera xarrada de DJ Detweiler, que ens va portar per un fascinant viatge retrospectiu dels seus deu anys de carrera musical. Vam aprendre tot el necessari per a NO tindre èxit en la indústria musical, tant com artista com DJ. Tots els trucs i consells sobre imatge, exposició, decisions creatives o estètiques perquè els periodistes musicals marquen el teu correu com SPAM, i tècniques de DJ per a deixar al públic desconcertat i que mai et tornen a contractar en el mateix club dos vegades.

La visita de DJ Detweiler es va complementar amb una “punxada diferent”, una sessió en viu el mateix dissabte 17 de febrer en l’hall de l’IVAM. El músic va oferir al públic assistent, xicotets i majors, el seu particular i rupturista acostament a l’art de la mescla a través d’una sessió especial, coincidint amb l’aniversari de l’IVAM.

Durant els últims 4 anys, DJ Detweiler ha dedicat el seu temps a una intensa labor d’investigació musical per al seu programa Weird Flex” en Ràdio Primavera Sound (https://soundcloud.com/d-j-detweiler/sets/weird-flex), en el qual agrupa cançons que compartixen patrons molt específics, variant en cada episodi. No obstant això, la història de DJ Detweiler es remunta a 2013, quan va sorgir com a resultat d’un meme musical que qüestionava la tendència “subidon-drop”, limitant la música de ball a només dos patrons estètics. Des de llavors, destaquen alguns esdeveniments com l’autoria d’un conte curt (theeminemparadox.com), el nomenament com a 5é millor DJ nacional segons la revista Rockdelux en 2015 o les participacions en festivals com Sonar (ÉS), Ars Electronica (AT), Elevate Festival (AT), Bangface Weekender (UK), entre altres.

Amb la participació de Juan de Dios Morenilla, Marco Henri, Agnès Pe i Daniel Dobarco

El 27 de gener de 2024 es va dur a terme el segon Berenar de la segona edició d’Art i Context. Els artistes Juan de Dios Morenilla i Marco Henri van convidar a Agnès Pe i Daniel Dobarco a dialogar amb un aperitiu.

Els participants van dialogar sobre la línia difusa que separa aquells aspectes humorístics, lúdics o capritxosos dels seus treballs, d’aquells que no ho són pròpiament i de com totes dues parts conviuen i interactuen ja siga des del formal o el narratiu.

Daniel Dobarco (Castelló, 1988) és llicenciat en Belles arts i màster en Producció Artística de la Universitat Politècnica de València. La seua obra ha sigut exposada en institucions nacionals i internacionals, incloent-hi les galeries Tuesday to Friday i Fran Reus a Espanya i la galeria Slika a França. En 2024, serà exposat en la Galeria Veta, a Madrid, així com en Urban Spree, Berlín. A través de la pintura i l’escultura, Dobarco crea espais que fan referència a la cultura fantàstica i al món dels videojocs. La seua obra crea un món fictici des d’un punt de vista tragicòmic, habitat per éssers extret de la nova mitologia gamer, la literatura de ficció i la cultura popular, però que al final no és més que un reflex histriònic de nosaltres mateixos, per dir-ho així, estos personatges representen una revisió dels arquetips tradicionals.

Agnès Pe (Lleida, 1985) és investigadora, productora musical, docent i musicòloga autodidacta. Treballa d’una manera sempre espúria davant els models estètics heretats de la cultura romàntica tardana, agitant així els límits tan aparentment definits per les taxonomies imperants. Ho atrau l’inusual i els referents culturals extrems, buscant sempre noves maneres de relacionar-se amb els elements que recompon. Quant al sonor, es maneja mitjançant l’atonalitat, melodies alterades i textures estridents. Els seus projectes s’han exposat a Conde Duque (Madrid), Tabakalera (Donosti) o Matadero (Madrid). Ha realitzat concerts a Macba (Barcelona), Centre Botín (Santander), CA2M (Madrid), La Casa Encendida (Madrid), La Panera (Lleida) o Larraskito (Bilbao), a més de festivals internacionals com BangFace (UK) o Piksel (NOR). Actualment és col·laboradora en RRS (Ràdio del Museu Reina Sofia) i ResonanceExtra (UK).”