Amb la participació de Bella Báguena, Yael Vidal i Antoni Jorge

En el cinqué Berenar d’Art i Context 2023-2025, Bella Báguena va convidar a Yael Vidal i Antoni Jorge amb el seu projecte instal·latiu «L’amagatall. Llençols refugi» i la seua corresponent mediació gastronòmica per a generar un espai de recer i joc. Partint del gest infantil de construir un amagatall i gaudir un berenar sota els llençols, es convida a una experiència col·lectiva en la qual trobar-se en un entorn segur i acollidor per a compartir secrets, contes i mossets. S’abordarà la importància de l’alimentació i els espais íntims en la consolidació de llaços afectius i en la creació de comunitats dissidents. «Et convidem a unir-te a nosaltres el 3 de juliol per a esta #vesprada especial, on la nostàlgia i la tendresa mitjançant el menjar s’entrellacen en un refugi secret i comú».

L’activitat es va dur a terme el 3 de juliol de 2024 en el Lab3 de l’IVAM. La instal·lació de Yael Vidal va comptar amb l’assistència artística i tècnica d’Almudena Soullard.

Yael Vidal comença els seus estudis en Sociologia per a acabar Belles Arts en la UPV. Cursa un Màster en Il·lustració, i s’especialitza en escenografia. Participa en el programa d’estudis Articulacions de l’IVAM, i actualment investiga en el Màster en Estudis culturals, arts visuals i perspectives kuir (MUECA). Ha participat en exposicions col·lectives en centres com el IAM a Dakar. És part del grup d’investigació Prrovisional, i participa en Esbarjo Artbook Fair amb el fotollibre  Atlas Y, que desenvolupa amb Almudena Soullard, pel qual reben el premi III Convocatòria a la Creació Artística de la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de València. Actualment impartixen tallers en centres socials i culturals com el EACC. Compartix també altres projectes com Inner.Face, l’últim en el marc de Articulacions 24 en l’IVAM.

Antoni Jorge López va estudiar Humanitats i el Màster en Estudis culturals, arts visuals i perspectives kuir (MUECA), en la Universitat Miguel Hernández. El seu treball ha partit sempre des de la militància en moviments de base i en espais autogestionats, especialment a través de la mediació gastronòmica com a ferramenta d’intervenció comunitària; polentadas queers, gelateries transfeministes i autogestionades o menjars per a compartir en col·lectiu des d’entorns polititzats. La gastronomia, però especialment l’acte de menjar com a moment de reunió a través del qual generar col·lectiu.

Berenar #5. Berenar en l’amagatall

Una proposta de Pablo Bolumar

El 5 de juny de 2024, Pablo Bolumar Plata va presentar el grup d’investigació col·laboratiu “Canya a la canya”, una plataforma que pretén agrupar experiències i interessos constructius entorn de la canya comuna.

“Canya a la canya” és una expressió que diverses empreses de gestió forestal han utilitzat en les últimes dècades per a referir-se als costosos treballs d’eliminació dels densos canyars dels rius de la Comunitat. Classificada hui dia com a planta invasora, la canya és una de les espècies més resistents i amb un dels potencials de creixement més ràpids del món, i és per això que es va introduir en la Península durant l’antiguitat. A causa de la disminució del seu ús en construcció i de les tales periòdiques que mantenien els canyars en equilibri amb la resta d’espècies, la seua expansió ha monopolitzat els marges fluvials, desplaçant a la flora endèmica i obligant les administracions a dissenyar estratègies de control i erradicació.

Bolumar va plantejar que esta primera sessió fora la primera d’una sèrie d’activitats que es desenrotllaran fins a mitjan 2025, en les quals estudiaran la relació constructiva de l’ésser humà amb la canya. Des de la seua biologia i hàbitats, maneres de plantar-la, tallar-la i treballar-la, fins a les seues tècniques de transformació, amb aplicacions en agricultura i construcció. L’objectiu final del grup investigatiu serà desenvolupar tècniques de transformació de la canya, associades al disseny espacial i de nous materials, així com especular sobre possibles estratègies de gestió de l’entorn fluvial compatibles amb les activitats humanes i no humanes.

La primera activitat va consistir en una introducció general en forma de xarrada distesa, en la qual es van presentar el tema i als primers convidats, així com la resta de programa i activitats que es realitzaran.

Una proposta de Marco Henri

Per a la seua activitat individual d’Art i Context 2023-2025, l’artista del programa Marco Henri va realitzar una anàlisi sobre l’ús del so en la xarxa social Tik Tok, buscant indagar sobre diverses pràctiques creatives realitzades en la plataforma i l’impacte del format en el seu consum.

La presentació –que va tindre lloc en el Lab2 de l’IVAM el passat 24 de maig de 2024– va girar entorn de la relació entre l’anonimat i l’experimentació artística, l’error i soroll en el so, noves tècniques de sonorització d’imatge i sampling, i l’evolució de la música ambient en l’àmbit popular. A més, es va mantindre un diàleg col·lectiu amb els assistents sobre les diferents temàtiques exposades.

Amb la participació de Sandra Mar, Mar Reykjavik i Carlos Correcher

En este Berenar d’Art i Context 2023-2025, Sandra Mar va convidar a Carlos Correcher i a Mar Reykjavik a mantindre una conversa entorn de com les formes artístiques es veuen afectades per les relacions personals. A partir de les reflexions de l’artista Lorea Alfaro sobre la manera en què les relacions afectives modelen les pràctiques artístiques, es va proposar un diàleg col·lectiu per a parlar de la relació entre els processos artístics i les persones que els acompanyen en el seu transcurs. Es tracta de totes eixes converses i experiències significatives, ja siga entorn de la creativitat o no, que esdevenen referents en si mateixos. Este va ser el punt de partida per a parlar d’altres qüestions com la preocupació per les formes o les males formes en els diferents llenguatges que cadascuna empra.

El berenar va tindre lloc en la cafeteria de l’IVAM el 15 de maig de 2024.

Carlos Correcher (València, 1992) va estudiar Belles Arts i el Màster de Producció Artística a la Universitat Politècnica de València, on es va especialitzar en pintura, el llenguatge a partir del qual s’articula tot el seu treball: se servix d’ella per a pensar en tot allò que li envolta. Les seues pintures i animacions 3D han aparegut en exposicions col·lectives com Dream A Verse (Tuesday To Friday, 2022) i en la mostra individual Todo lo que pasa (Luis Adelantado, València, 2022). En l’actualitat fa el mateix que sempre.

Mar Reykjavik (Sagunt, 1995) va estudiar Belles Arts, amb especialització en la imatge en moviment, la instal·lació i l’acció. Va realitzar el Màster en MasterLav ‘Laboratori de creació audiovisual contemporània’ compaginat amb la Residencia per a Artistes de l’Espai Ocult, fins a 2018. En 2018 va ser artista resident en la Fundació Bilbaoarte, on desenvolupa WAAITT. En 2019 és una de les artistes becades pel GVA Consorci de *Museus de la Comunitat Valenciana per a realitzar un projecte en el marc de Resistències. Realitza una de les residències ‘Artistes en Residència de La Casa Encesa + CA2M’. El seu treball s’ha exposat en espais com a Galeria Rosa Sants, Pols, La Gallera, CA2M, Espai Ocult, Storm And Drunk, COAC-Fotonoviembre, Galeria NGBK o SupermarketArtFair o el Centre Cultural el Recol·lecta, entre altres.

Una conversa entre Sandra Mar i Berta García Faet

El 26 d’abril de 2024, l’artista del programa Sandra Mar va convidar a l’escriptora Berta García Faet per a conversar entorn de l’amor, el desig i la materialitat. En esta conversa es van abordar també temes com la relació entre l’escriptura i les arts plàstiques, en concret amb l’escultura.

El diàleg va partir d’esta connexió entre les seues pràctiques, el punt de trobada de les quals és l’escriptura. En ella van coincidir fa ja uns anys, quan Berta García Faet publicava els seus primers poemaris i Sandra Mar s’interessava per la poesia i per autores que partien de la sentimentalitat per a teoritzar-la, problematizarla o entendre’s en ella. El desig i l’amor són dos temàtiques recurrents en la pràctica d’ambdues, que són abordades des d’una sensibilitat passional i visceral alhora que amable i delicada. Qüestions enteses no com a confessió o diari, sinó com a motivador de l’artístic i de la tècnica, així com de l’experimentació, el joc i eixa forma tan física de treballar el llenguatge. Tant en els poemes com en les escultures, veiem eixos xicotets centellejos tan màgics de la plata, una fusta que s’ablanix, una clivella que sorgix en la ceràmica d’un bol, la llum, la ferida. Una materialitat que permea de l’escriptura a l’escultura i del físic a la paraula, que és comuna i que s’aborda i sorgix des de diferents llocs per a cadascuna.

Berta García Faet (València, 1988) és escriptora, investigadora de cursileríes, llengües romanços i animalismes. Els seus llibres més recents són l’assaig El arte de encender las palabras (Barlin, 2023) i el llibre de poesia Corazonada (La Bella Varsovia, 2023). També ha publicat, en esta mateixa editorial, els poemaris Una pequeña personalidad linda (2021); Los salmos fosforitos (2017), Premi Nacional de Poesia Jove “Miguel Hernández” 2018; La edad de merecer (2015), traduït al anglès per Kelsi Vanada amb el títol de The Eligible Age (Song Bridge Press, 2018); i altres quatre llibres, reunits en Corazón tradicionalista: Poesía 2008-2011 (2018). Doctora en Estudis Hispànics (Brown University, EE. UU.)

Amor, desig i materialitat

Amb la participació de Bella Báguena, Pablo Bolumar, Cuca Berenguer i Nacho Zacarés

En el tercer Berenar d’Art i Context 2023-2025, dut a terme l’1 de març de 2024, les artistes del programa Bella Báguena i Pablo Bolumar van convidar a Cuca Berenguer i Nacho Zacarés a compartir els seus processos creatius amb unes truites, mobles, estovalles, focus, projectors… Les assistents van participar en un muntatge col·lectiu, una construcció d’escena que els acostarà als processos del museu i de les artistes.

Cuca Berenguer és una artista visual en constant exploració de mitjans, on poder jugar i evolucionar, amb un llenguatge que es repetix i es transporta creant universos plens d’ironia i color, on l’error és un mitjà de llibertat més que de limitació.

Nacho Zacarés és un artista, dissenyador i productor musical resident entre València i Barcelona. El seu treball, situat en la intersecció de l’art, disseny, so i tecnologia, fusiona de manera fluida els àmbits digital i físic, generant expressions impredictibles a través de l’experimentació. Recentment s’han pogut veure els seus projectes en Matadero (Madrid) i Rauch Offspace (Krefeld).

Taller de dibuix amb weecolors

El programa Art i Context 2023-2025 va convidar a weecolors a realitzar un taller de dibuix amb motiu de la col·laboració de l’artista amb la imatge d’esta segona edició.

Esta activitat va tindre lloc el 28 de febrer de 2024 i va explorar el dibuix com a pràctica col·lectiva, així com la seua relació amb la moda, el cos i altres llenguatges (publicitari, del còmic) a través d’una sessió de dibuix en viu. Dos models van vestir peces de moda històriques cedides per a l’ocasió per un arxiu privat en diàleg amb la col·lecció de l’IVAM. Els participants van realitzar sketches de les poses i els looks, acompanyats d’una selecció musical a càrrec d’Antoni Amaya. Així, es van introduir en l’espai del museu aspectes de la bellesa i la superficialitat de distintes eres i geografies que interessen a l’artista. En esta atmosfera, weecolors va compartir referències i materials que influïxen en la seua obra.

weecolors ha realitzat exposicions individuals en Prada, Madrid (2021); Pols, València (2022) i Ca Felipa, Barcelona (2023). El seu treball ha format part d’exposicions col·lectives a la Casa Museu Lope de Vega, Madrid; el Centre del Carme Cultura Contemporània, València; Centre Cívic de Sant Andreu, Barcelona; entre altres. Recentment ha sigut resident en l’espai d’artistes de Tabakalera, Donostia-Sant Sebastià; i ha dissenyat les identitats de les Pícnic Sessions (2023) per al Museu Centre d’Art Dos de Maig, Móstoles; i de Art i Context (2023–2025) per a l’IVAM, València.

Xarrada i “una punxada diferent”

A mode d’exclusiva mundial, el programa Art i Context 2023-2025 va tindre l’honor de presentar la primera xarrada de DJ Detweiler, que ens va portar per un fascinant viatge retrospectiu dels seus deu anys de carrera musical. Vam aprendre tot el necessari per a NO tindre èxit en la indústria musical, tant com artista com DJ. Tots els trucs i consells sobre imatge, exposició, decisions creatives o estètiques perquè els periodistes musicals marquen el teu correu com SPAM, i tècniques de DJ per a deixar al públic desconcertat i que mai et tornen a contractar en el mateix club dos vegades.

La visita de DJ Detweiler es va complementar amb una “punxada diferent”, una sessió en viu el mateix dissabte 17 de febrer en l’hall de l’IVAM. El músic va oferir al públic assistent, xicotets i majors, el seu particular i rupturista acostament a l’art de la mescla a través d’una sessió especial, coincidint amb l’aniversari de l’IVAM.

Durant els últims 4 anys, DJ Detweiler ha dedicat el seu temps a una intensa labor d’investigació musical per al seu programa Weird Flex” en Ràdio Primavera Sound (https://soundcloud.com/d-j-detweiler/sets/weird-flex), en el qual agrupa cançons que compartixen patrons molt específics, variant en cada episodi. No obstant això, la història de DJ Detweiler es remunta a 2013, quan va sorgir com a resultat d’un meme musical que qüestionava la tendència “subidon-drop”, limitant la música de ball a només dos patrons estètics. Des de llavors, destaquen alguns esdeveniments com l’autoria d’un conte curt (theeminemparadox.com), el nomenament com a 5é millor DJ nacional segons la revista Rockdelux en 2015 o les participacions en festivals com Sonar (ÉS), Ars Electronica (AT), Elevate Festival (AT), Bangface Weekender (UK), entre altres.

Amb la participació de Juan de Dios Morenilla, Marco Henri, Agnès Pe i Daniel Dobarco

El 27 de gener de 2024 es va dur a terme el segon Berenar de la segona edició d’Art i Context. Els artistes Juan de Dios Morenilla i Marco Henri van convidar a Agnès Pe i Daniel Dobarco a dialogar amb un aperitiu.

Els participants van dialogar sobre la línia difusa que separa aquells aspectes humorístics, lúdics o capritxosos dels seus treballs, d’aquells que no ho són pròpiament i de com totes dues parts conviuen i interactuen ja siga des del formal o el narratiu.

Daniel Dobarco (Castelló, 1988) és llicenciat en Belles arts i màster en Producció Artística de la Universitat Politècnica de València. La seua obra ha sigut exposada en institucions nacionals i internacionals, incloent-hi les galeries Tuesday to Friday i Fran Reus a Espanya i la galeria Slika a França. En 2024, serà exposat en la Galeria Veta, a Madrid, així com en Urban Spree, Berlín. A través de la pintura i l’escultura, Dobarco crea espais que fan referència a la cultura fantàstica i al món dels videojocs. La seua obra crea un món fictici des d’un punt de vista tragicòmic, habitat per éssers extret de la nova mitologia gamer, la literatura de ficció i la cultura popular, però que al final no és més que un reflex histriònic de nosaltres mateixos, per dir-ho així, estos personatges representen una revisió dels arquetips tradicionals.

Agnès Pe (Lleida, 1985) és investigadora, productora musical, docent i musicòloga autodidacta. Treballa d’una manera sempre espúria davant els models estètics heretats de la cultura romàntica tardana, agitant així els límits tan aparentment definits per les taxonomies imperants. Ho atrau l’inusual i els referents culturals extrems, buscant sempre noves maneres de relacionar-se amb els elements que recompon. Quant al sonor, es maneja mitjançant l’atonalitat, melodies alterades i textures estridents. Els seus projectes s’han exposat a Conde Duque (Madrid), Tabakalera (Donosti) o Matadero (Madrid). Ha realitzat concerts a Macba (Barcelona), Centre Botín (Santander), CA2M (Madrid), La Casa Encendida (Madrid), La Panera (Lleida) o Larraskito (Bilbao), a més de festivals internacionals com BangFace (UK) o Piksel (NOR). Actualment és col·laboradora en RRS (Ràdio del Museu Reina Sofia) i ResonanceExtra (UK).”