Amb la voluntat d’entendre i ser partícip del que ocorre en el seu context popular, la recent línia d’actuació de l’IVAM al voltant de les Falles ha tractat d’analitzar i posar en valor l’experimentació artística que hui jau —no sense generar interessants tensions—, en el cor d’alguns casals. Tot això, amb la finalitat de reflexionar sobre el present i el futur de la celebració.
Després de l’estudi del Llibret de falla (2022) i de l’obra de l’artista Alfredo Ruiz (2023), el projecte de 2024, titulat Pólvora, cos, so, pretén entendre una de les manifestacions sonores més arrelades i pròpies del territori festiu valencià, la mascletà, i establir les possibles connexions amb altres disciplines de l’art sonor.
Va ser la primera trobada del projecte Pólvora, cos, so i es va dur a terme en la mítica discoteca de Pinedo. Esta sala, inaugurada en 1984, era una de les parades fonamentals del circuit de discoteques de l’anomenada Ruta Destroy i forma part de les situades en els Poblats del Sud que jalonen la carretera CV-500 al llarg del litoral de l’Albufera. En l’actualitat, la discoteca és una referència de programació de música techno, un gènere d’àmplia tradició valenciana en el qual, com en la traca popular, predominen el ritme i la potència. Així doncs, la trobada sonora es va produir en diferents parts de les instal·lacions de Spook i va constar d’una taula redona de debat amb la participació de Mikel Molina, Edu Comelles i Iván Llopis, així com de l’escolta de produccions sonores de Finalversion3 i Atisbo i les actuacions en directe de Berta Cortina, Martí Tusa + Revendless i Lucía Gea realitzades usant el banc sonor gravat en la Pirotècnia Hermanos Caballer.
Va ser la segona trobada del projecte Pólvora, cos, so, el qual va tindre lloc a la Falla Arrancapins. Esta comissió fallera s’ha caracteritzat per la seua visió crítica i el seu compromís social, sent seu del grup de consum de productes de proximitat o realitzant falles àcides que agiten el pensament i el debat. La trobada sonora realitzada pels artistes Llorenç Barber i Martí es va produir directament en l’espai públic a mode de mascletà experimental creada, en part, a partir del banc sonor gravat en la Pirotècnia Hermanos Caballer.
En esta tercera trobada, es va presentar el documental, gravat i dirigit per Andreu Signes, que arreplega la investigació de Ricardo Ruiz al llarg d’un any, el qual, a més de visibilitzar el procés de treball, incorpora imatges d’arxiu, així com una sèrie d’entrevistes a artistes sonors, pirotècniques, discjockeys, polvoristas, filòsofs o coeteres. Entre els entrevistats es troben, entre altres, l’artista Pedro G. Romero, els artistes sonors Miguel Molina o Llorenç Barber, les discjockeys Lucía Gea o Sou Allen, el filòsof Vicente Pizcueta o les coeteres María José Lora, Reyes Martí o Nuria Martí.
Després del visionat del documental, va tindre lloc una actuació en directe per part de l’artista Polifeme que combinà el banc sonor gravat en la Pirotècnia Hermanos Caballer amb els sons de la mascletà, germen de tot l’arxiu sonor generat. Polifeme és una proposta d’art sonor l’objectiu de la qual és explorar els diversos camins de la creació musical a través de la suma d’ones electromagnètiques, explorant, en una segona fase del seu treball, l’ús del batec com a font per al control d’aparells rítmics.
