Article de Carmen Pardo Salgado, coordinadora de Presentes densos, que té per objecte sondejar alguns de les nexes que es teixeixen entre el sistema econòmic predominant, els sons que habiten la ciutat i la creació de processos de subjectivització. Per a això, es parteix d’una primera aproximació de la percepció de la ciutat des de l’oïda, que condueix a la consideració de la ciutat com a una màquina estètica productora de la sensibilitat. A continuació, s’analitza el vincle entre màquina estètica i capitalisme per a atendre a la modificació espai-temporal que instauren els sistemes tècnics que regeixen la ciutat. En este espai-temps urbà i des de l’oïda, la hipersonorització esdevé tret fonamental de la màquina estètica. El mode en què la hipersonorització afecta a l’ús de la música als grans centres comercials, o als bars i restaurants, condueix finalment a mostrar els seus efectes sobre la producció de subjectivitat. Podem apropar-nos a allò sonor d’altres formes, amb les oïdes? Podem, aleshores, produir altres subjectivitats?