Places categories: IVAM Centre Julio González

Amb l’objectiu d’explorar noves possibilitats dins de la línia de mediació expositiva de l’IVAM-Centre Julio González, l’equip de mediació educativa conformat actualment per Clara Solbes, Darío Corbacho i Álvaro Porras ha posat en marxa un procés d’investigació sobre el programa expositiu del museu. Nodrint-se de la diversitat del seu perfil professional, el treball de l’equip de mediadors genera una sèrie de pensaments i reflexions a partir de les principals exposicions de l’IVAM. La finalitat és dotar al públic d’un recurs autònom amb el qual preparar la seua pròpia visita o ampliar la informació sobre les exposicions que tenen lloc en el museu.

El conjunt de textos s’anirà actualitzant, de manera que es genere un arxiu de recursos permanent de descàrrega lliure.

Clara Solbes Borja, és graduada en Història de l’Art (Universitat de València), Màster en Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament (Universitat Pompeu Fabra) i Màster en Professorat d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat (Universitat d’Alacant). En l’actualitat, és personal investigador en formació del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de València, on desenvolupa la seua labor docent i investigadora. La seua tesi doctoral estudia la vinculació de les dones al sistema artístic valencià entre 1939 i 1980.

Álvaro Porras Soriano, és graduat en Belles arts i Màster en Pràctiques Artístiques i Visuals (Facultat de Conca, de la Universitat de Castella-la Manxa), i Màster en Història de l’Art Contemporani i Cultura Visual pel Museu Reina Sofia, al costat de la Universitat Complutense de Madrid. Actualment és estudiant del programa de Doctorat en Art: Producció i Investigació de la Universitat Politècnica de València, desenvolupant el projecte De Louki. Accionisme subtil en el context públic.

Darío Cobacho Velasco, és graduat en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València i Màster en Gestió Cultural per la Universitat Politècnica de València i la Universitat de València. Actualment és estudiant del programa de Doctorat en Art: Producció i Investigació a la Universitat Politècnica de València, on desenvolupa el projecte “El muralisme espanyol en el franquisme (1936-1975): travessant una concepció moderna de la pintura”.

Amb les visites comentades, la mediació ve de la mà d’especialistes formats en Història de l’Art, Belles arts i Humanitats. La seua intenció és facilitar lectures posicionades de les exposicions de l’IVAM al públic assistent, i fer-ho de manera àgil i enriquidora en els dos idiomes oficials del territori valencià.

La visita a l’exposició Els exilis de Renau recorre els diferents contextos històrics viscuts per Josep Renau després de la Guerra Civil Espanyola a través de la seua variada producció artística. La visita s’inicia en l’exili a Ciutat de Mèxic, on Renau es va integrar en el moviment del muralisme mexicà col·laborant amb artistes com David Alfaro Siquiros i va fundar el taller Estudi Imatge / Publicitat Plàstica, en el qual van treballar també Manuela Ballester i altres membres de la família. Allí va iniciar la seua coneguda sèrie The American Way of Life, que s’exposa en diàleg amb l’obra de l’artista soviètic Alexander Zhitomirsky. El recorregut finalitza en l’exili a la República Democràtica Alemanya, en el qual es posa l’accent en la implicació de Renau en projectes vinculats a l’arquitectura i l’urbanisme socialistes, com són la ciutat d’Erfurt o la de Halle-Neustadt.

Amb les visites comentades, la mediació ve de la mà d’especialistes formats en Història de l’Art, Belles Arts i Humanitats. La seua intenció és facilitar lectures posicionades de les exposicions de l’IVAM al públic assistent, i fer-ho de la forma àgil i enriquidora en els dos idiomes oficials del territori valencià.

La visita a l’exposició Cardiograma busca evidenciar els codis que estructures les instal·lacions que Lola Lasurt ha plantejat específicament per a la Galeria 6 de l’IVAM. La proposta de l’artista barcelonesa atén a la construcció de relats sociohistòrics sobre la tradició cultura de les Falles. Per mitjà de dos frisos, un audiovisual i un altre pictòric, que es despleguen al voltant de l’escultura Democràcia (s.f.) de José Azpeitia, Lasurt desenvolupa la correlació que hi ha entre el naixement de la criatura democràtica de l’Estat espanyol i la institucionalització de les tradicions falleres en el context valencià.

Amb les visites comentades, la mediació ve de la mà d’especialistes formats en Història de l’Art, Belles arts i Humanitats. La seua intenció és facilitar lectures posicionades de les exposicions de l’IVAM al públic assistent, i fer-ho de manera àgil i enriquidora en elles dues llengües oficials del territori valencià

La visita comentada “De les valquiries de l’avantguarda als ciberfeminismes” planteja un recorregut des del gènere a l’exposició Imaginaris mecànics i tècnics en la col·lecció de l’IVAM. L’itinerari aborda les interseccions generades entre art, tecnologia i feminisme, des de les aportacions d’artistes de les avantguardes fins als ciberfeminismes, que defensen la tecnologitzación com a eina de desconstrucció del gènere. Al llarg de la visita s’analitza com la tecnologia ha servit a l’art i al feminisme, però sobretot com l’art ha pensat la tecnologia i com el feminisme l’ha subvertida.

Visita a l’exposició: De les valquiries de l’avantguarda als ciberfeminismes. Itinerari des del gènere a Imaginaris mecànics i tècnics en la col·lecció de l’IVAM.

Amb les visites comentades, la mediació ve de la mà d’especialistes formats en Història de l’Art, Belles arts i Humanitats. La seua intenció és facilitar lectures posicionades de les exposicions de l’IVAM al públic assistent, i fer-ho de manera àgil i enriquidora en les dues llengües oficials del territori valencià.

La visita comentada Fantasies tecnològiques i divorcis amb el progrés planteja un trajecte des de la transició ecosocial i la crisi sistèmica a l’exposició Imaginaris mecànics i tècnics en la col·lecció de l’IVAM. El recorregut fa èmfasi en els processos d’industrialització, tecnologització i digitalització des dels inicis del segle XX fins als nostres dies, posant en dubte el concepte de progrés capitalista i analitzant diferents obres en les quals aquesta transició resulta un element clau per a la seua comprensió. Amb aquesta relectura, es posa de manifest la gravetat de les conseqüències ecològiques i les transformacions socials viscudes per les societats europees.

La visita comentada a l’exposició Mona Hatoum planteja un recorregut per mitjà de l’obra produïda per l’artista des dels anys noranta. Hatoum reprén la seriació, la simplicitat formal i l’espaiositat del minimalisme per a carregar-lo de contingut polític i humà, per a posicionar-se en un món estructurat sobre la base de jerarquies de poder. Per mitjà de peces de gran potència estètica, l’artista desarticula eixes jerarquies de poder des d’una identitat marcada per l’alteritat.