L’IVAM presenta al Pinazo més trencador i menys acadèmic

Nota post Pinazo

València. El director de l’Institut Valencià d’Art Modern, José Miguel G. Cortés, i el comissari, Josep Salvador, han presentat als mitjans l’exposició L’esperit d’una època: Ignacio Pinazo en la Col·lecció de l’IVAM. La mostra reobri la abans coneguda com a Sala de la Muralla del museu, rebatejada com a sala Pinazo, per a exhibir de forma permanent la producció pictòrica i artística del creador (València, 1849-Godella, 1916).

“Pinazo va ser un artista valent i amb coratge que no va voler instal·lar-se en l’academicisme de la pintura burgesa. Amb la seua inquietud, el seu desig d’innovar i trencar costures va aconseguir ampliar el concepte de l’art”, ha destacat el director de l’IVAM sobre aquesta exposició que mostra la faceta més rebel de l’artista.

L’esperit d’una època: Ignacio Pinazo en la Col·lecció de l’IVAM reuneix més de 200 obres, entre dibuixos, llenços i taules, ordenades en blocs temàtics i pertanyents a la Col·lecció del museu de “un dels artistes més importants de la Història de l’Art”, en paraules del director de l’IVAM.

L’exposició abasta tota la trajectòria de l’artista, des de 1870 fins als primers anys del segle XX, amb l’objectiu de mostrar la seua faceta més “trencadora”, segons ha precisat el comissari. La primera part de l’exposició mostra peces de Pinazo caracteritzades per l’aspecte inacabat i un traç cal·ligràfic arribat després d’un procés de reducció i síntesi. “Ignacio Pinazo va dir que l’art havia de ser un descobriment i investigació, és un artista que va saber desenvolupar un estil personal més lliure, a través de traços àgils i innovadors”, ha explicat Josep Salvador, qui destaca que “PInazo va ser un mestre en sintetitzar: amb quatre elements era capaç de reflectir una atmosfera real”.

L’exposició avança en un segon apartat que porta per títol Innovació i Autonomia on es descobreixen “els temes que l’emocionen, buscant la màxima autenticitat de l’expressió”, segons ha comentat Josep Salvador.

L’exposició també mostra el Pinazo més compromès per al qual era important “reflectir els canvis socials de l’època” i una secció en la qual es mostra l’interès de Pinazo per la pintura costumista d’escenes de mascletaes, de la festa del Corpus o del carnestoltes i, sobretot, pel realisme i la pintura de paisatge que representaven els corrents artístics més avançades. “Pinazo s’acosta a l’abstracció sense saber-ho en aquest camí per tractar de plasmar l’instant, per mostrar obres que registren impressions fugaces”, ha conclòs el comissari.

L’exposició també inclou treballs d’altres autors de la col·lecció del museu que ajuden a entendre l’estil personal d’Ignacio Pinazo. Entre aquests artistes, destaquen les obres d’Esteban Vicente per la seua contribució a la nova construcció del paisatge basada en els jocs cromàtics, de Joaquín Sorolla pel seu estudi de la llum, Ernest J. Bellocq i Lewis Hine per la temàtica inconformista, així com Mompó (Manuel Hernández Mompó) i Pascual Pérez Rodríguez per les seues visions urbanes.