DOSSIER DE PREMSA Sexopolítiques del cinema marginal. Anys 70- 80

L’IVAM presenta la mostra documental Sexopolítiques del cinema marginal. Anys 70- 80 que reflexiona sobre l’espai de creació que va tindre en les sexualitats dissidents el centre dels seus discursos durant els anys 70 i principis dels 80 a Espanya. La mostra es presenta amb motiu de la setmana de l’Orgull LGTB i es completa amb una trobada de cinema i converses del 28 al 30 de juny.

Aquest projecte proposa un acostament a la sexopolítica cinematogràfica a partir d’una selecció de més 80 documents, que inclouen cartells, fanzines, fullets, butlletins d’associacions i pel·lícules.

Entre altres, van participar els directors de cinema Pedro Almodóvar, Esteve Rovira, Pierrot, Carles Comas, Rafael Gassent, Lluís Fernández, Antonio Maenza, José Romero Fumada, el col·lectiu Els 5 QK’s i Barcelona Súper 8, així com alguns artistes i activistes com José Pérez Ocaña o Rampova.

Les pel·lícules i, amb elles, el discurs de la sexopolítica cinematogràfica, es va estendre a través de cafés, bars i carrers, cases particulars i centres d’exhibició cinematogràfica.

Un imaginari subcultural comú, compartit per aquests realitzadors, a través del qual es qüestionaven i invertien les convencions socials respecte al gènere i al sexe, una estètica marcada pel desafiament a les narratives fílmiques dominants i una manera de producció i difusió basat en l’organització d’espais autònoms, col·laboratius i de solidaritat, alternatius a les lògiques del mercat capitalista.

La mostra s’organitza segons les cinc estratègies polítiques i estètiques més habituals d’aquesta escena: l’emergència dels cossos dissidents, la política d’aliances, la transgressió dels valors del franquisme, la sexopolitització de la cultura popular i una tendència clara a l’expansió dels marges.

1. L’emergència dels cossos dissidents en els espais públics.
Des d’inicis de la dècada dels setanta gais, lesbianes i trans* van començar a organitzar-se en els primers col·lectius militants. Aquesta incipient cultura de l’alliberament sexual rampell es va articular també més enllà dels col·lectius, desbordant-los, a través de revistes, butlletins, pasquins, cartells, llibres, pel·lícules de ficció i fotografies. Mereixen un esment especial peces com el Quadern del cos i l’aigua de Mari Chordà, les propagandes de Rampova, els butlletins del GLAL (Grup de Lluita per l’Alliberament de la Lesbiana) o el Dossier sobre el lesbianisme del col·lectiu basc ESAM (Moviment de l’Alliberament Sexual de la Dona).

2. Les polítiques d’aliances
La política i l’art en els marges requereix d’aliances per a poder desenvolupar-se i ser efectives en termes d’experimentació i resistència. La doble militància marxista/homosexual va ser una cosa habitual, de manera que els de gais, lesbianes i trans* es van sumar a causes proletàries, com el Primer de Maig, i van mantindre complicitat amb altres moviments com l’ecologista i antinuclear, per exemple. Les pel·lícules de Els 5 QK’s, com Identitat (1976), sobre la reconfiguració de les identitats polítiques i sexuals en els temps fugaços de la Transició, són un bon exemple.

3. La transgressió dels valors culturals i morals del franquisme
Sota el règim de Franco, es van abocar nombrosos prejudicis sobre les sexualitats dissidents, generant així un profund estigma sobre elles. Davant aquesta situació, resulta lògic que el discurs de la sexopolítica dels anys setanta i huitanta evidencie un rebuig contundent als principis morals, religiosos i patriòtics en forma de transgressió mitjançant la burla, la paròdia i l’estranyament en clau gai d’aquests. L’Església catòlica i el seu dogma van ser el centre de les més variades paròdies, des de la recreació homoerótica dels episodis de la vida de crist que van fer Els 5 QK’s fins a les insinuacions de pedofília de Xavier-Daniel en Silenci que es projecta a l’IVAM el 29 de juny a les 18’15h.

4. La sexopolitització de la cultura popular
Sexopolititzar significa realitzar un procés d’apropiació i resignificació d’elements de la cultura popular des de l’òptica de la dissidència sexual i utilitzar els resultats d’aquest procés per a generar referents nous. Mitjançant la sexopolitització, el popular es converteix en un espai de resistència. Ho veiem, per exemple, en la versió que va fer Nazario del conte Caputxeta Roja.

5. L’expansió dels marges
A pesar que la sexopolítica cinematogràfica tinguera el seu origen en zones urbanes, des d’allí es mira al món rural i la naturalesa com a escenaris de les seues pel·lícules, perquè allí els plaers fluïen amb major facilitat. Un exemple clar es troba en les fotos d’alguns rodatges de Els 5 QK’s o en la pel·lícula El dret d’estimar (1979), d’Esteve Rovira que es projecta a l’IVAM el 29 de juny 13’50h.
TROBADA DE CINEMA I CONVERSES
Amb motiu de la mostra l’IVAM presenta un cicle de cinema i converses sobre discursos, espais i extrems de la sexopolítica dels anys 70 i 80.

Divendres, 28 de juny
18.00 h.- Presentació
18.15 h.- Trobada amb José Romero i Luis Escribano, modera Alberto Berzosa.
19.15 h.- Projecció d’A baix la llei de perillositat! 1977. 12’ de José Romero.
19.30 h.- Projecció de Fosca. 1977. 9’ de Carles Comas.
19.40 h.- Projecció de També vaig trobar marietes felices. 1980. 70’ de Els 5 QK’s

Dissabte, 29 de juny
12.00 h.- Visita a l’exposició Sexopolítiques del cinema amb Manuela Pedrón Nicolau.
13.00 h.- Projecció del El dret d’estimar. 1979. 49’ d’Esteve Rovira.
13.50 h.- Projecció de l’altre Lluís. 1977. 22’ d’Alejo Loren.
14.15 h.- Fi de la sessió
18.00 h.- Projecció de Elnoi que llegia Marcuse. 1979. 14’ de Xavier Benlloch.
18.15 h.- Projecció de Silencis. 1983. 14’ de Xavier Daniel.
18.30 h.- Conferencia Potències d’una sexopolítica de càrrega lèsbica en els 70, a càrrec de Estibaliz Sádaba.

Diumenge, 30 de juny

11.00 h.- Conferència Sexopolítica en Maenza, Padrós i Zulueta, a càrrec de Juan Antonio Suárez.
12.00 h.- Projecció de Roma-Brescia-Cannes. 1974. 26’ d’Iván Zulueta.
12.30 h.- Projecció de Els Ocellots agafem l’últim tranvia. 1983. 22’ de Els 5 Qk’s.
12.55 h.- Projecció de IXE. 1980. 48’ de Lionel Soukaz.