Annette Messager: “Vivim en una societat plena de prohibicions, però l’art continua sent un àmbit de llibertat”

Nota_post_Annette_Messager

València. El director de l’Institut Valencià d’Art Modern, José Miguel G. Cortés i l’artista, Annette Messager, comissaris de la mostra, han presentat l’exposició Annette Messager. Púdic-Público, acompanyats per Juan Merino, Director de la Xarxa Comercial València i Balears del Banc Sabadell; Marie-Cécile Le Luec, directora de l’Institut Francés València; Joël Girard, agregat cultural de l’ambaixada de França a Espanya; i Philippe Grimminger, representant de la Successió Juliol i Roberta González. L’artista serà la primera dona en quinze edicions a rebre demà dijous 5 de juliol el Premi Julio González, un guardó que ha reconegut a artistes com Cy Twombly, Anish Kapoor, Markus Lüpertz o Jasper Johns.

“L’exposició recull els últims 20 anys de trajectòria de l’artista francesa l’obra de la qual destaca per una sòlida actitud crítica, un evident manifest feminista i per bussejar en la ment humana”, ha destacat el director de l’IVAM sobre l’exposició que reuneix principalment instal·lacions multimèdia, dues d’elles de gran format, juntament amb dibuixos i escultures.

El títol de l’exposició ‘Púdic-Público’ ja anuncia el caràcter ambigu de l’obra d’Annette Messager que se situa “entre allò poètic i allò polític, entre el riure i l’espante”, ha explicat José Miguel G. Cortés. “Allò ‘Público’ podria fer referència al sexisme, el racisme i l’homofòbia de gran part de la societat, mentre que allò ‘Púdic’ al·ludeix a aspectes ocults, màgics i misteriosos de les seues obres”, ha matitzat.

L’artista s’apropia en les seues instal·lacions d’elements com ara llapiseres, peluixos o coixins i teixits com llanes, teles o cordes vinculats amb el femení, la qual cosa l’ha situada en plantejaments feministes, una etiqueta que la mateixa Annette Messager rebutja. “No m’agraden les exposicions de dones artistes, evite participar perquè és com si ens ficaren en un nou gueto. Jo vull exposar amb bons artistes, ja siguen homes o dones, o transexuales no m’agraden les categories”, afirma taxativa.

Messager pertany a la generació convulsa de Maig de 1968, amb la qual comparteix l’actitud crítica i que reconeix com “un moviment molt important”. En aquest sentit, l’artista ha assenyalat que “enfront del lema de Maig del 68 de ‘Prohibit prohibir’ ara vivim en una societat plena de prohibicions. Som menys lliures que fa vint anys. Ara està prohibit envellir i d’ací a poc estarà prohibit morir. No obstant això, l’art continua sent un àmbit de llibertat”, ha postil·lat.

Les obres de l’exposició generen habitacions i grups temàtics en un recorregut que evita la linealidad, “passant de les obres més abigarradas a les més senzilles”, segons ha comentat el director i comissari de la mostra que inclou instal·lacions com Motion/Émotion (2010-12), un carrusel en moviment del que pengen objectes com un tutú entrellaçat amb una perruca o Sleeping deepred (2018), l’obra més recent mostrada en l’IVAM, un sac de dormir embuatat que ens recorda els seus dibuixos d’úters.

Demà a les 19 hores, l’artista conversarà amb la crítica d’art Élisabeth Lebobici, i a les 20 hores rebrà el Premi Julio González de mans del conseller de Cultura, Vicent Marzà, abans d’inaugurar oficialment la mostra.