Pintura Blava 1, 1986
Des d’un primer moment la precisió del títol deixa ben clar que l’obra no és un paisatge, que no és la representació d’una marina. Amb la seua obvietat, el títol assenyala a l’espectador l’actitud que ha de prendre quan es col·loca enfront del quadre.
No existeix una referència visual representativa de la naturalesa. Es tracta d’una pintura on s’ha emprat un color: el blau. No és necessari establir una fàcil analogia per l’elecció d’aquest.
La intenció és mostrar la manera en què l’obra va ser pintada i posa visiblement de manifest les circumstàncies i maneres del procés d’execució.
En la contemplació, l’experiència estètica comporta una separació de la realitat empírica cosa que ens condueix a nous supòsits. En aqueix espai, on apareix el que no és, esdevé l’art.
Jordi Teixidor
