L’exposició LA PRESÈNCIA I L’ABSÈNCIA pren com a marc de referència a la ciutat de València quan va ser capital de la Segona República durant la guerra civil espanyola. Des de novembre de 1936 fins a octubre de 1937 la ciutat es va convertir en un laboratori polític, social, i cultural de primer ordre, en el qual es van gestar esdeveniments tan importants com l’Institut per a Obrers o el Pavelló Español per a l’Exposició Internacional de París. El primer va ser considerat un paradigma de la innovació pedagògica i promotor de l’emancipació obrera mitjançant l’aprenentatge, i el segon, a més de ser una fita arquitectònica, es va manifestar com a contenidor dels valors republicans i caixa de ressonància antifeixista.
Aprofitant la distribució de l’espai de la Galeria 6 s’ha dedicat la primera planta al Pavelló Español i la segona a l’Institut per a Obrers, sent l’escala el punt d’unió i de relació entre aquests dos espais que simbolitzen com a pocs el desborde utòpic que es va viure en aquella època. Mitjançant l’ús de diferents tècniques com la fotografia, el vídeo, el dibuix i l’escultura, es pretén indagar críticament en les ruïnes físiques, però també en les psíquiques de dos “llocs de la memòria” que van anar traumàticament clausurats pel franquisme. Dos escenaris que constaten com allò que va ser reprimit o va quedar inconclús, perviu entre nosaltres com un fantasma que retorna una vegada i una altra amb noves forces.
El treball de Xavier Arenós (Vila-real, 1968) explora experiències utòpiques del passat que van nàixer amb la voluntat de transformar la societat. Amb la idea d’activar el seu potencial, reinterpreta o reconstrueix críticament, mitjançant tècniques properes al bricolatge, les restes d’aquestes experiències (documents, arquitectures, o dissenys).
