Un exercici de violència. Guillermo Ros

La violència inherent en el procés de creació centra el projecte de Guillermo Ros (Vinalesa, 1988): la violència que genera qualsevol procés de creació artística, una violència cultural que legitima, justifica i promou la idea d’autoexplotació com a necessitat personal per a l’artista, que viu molt sovint en la precarietat. En la instal·lació de la Galeria 6 de l’IVAM, Ros descriu a l’artista com un ser violentat, absorbit pel treball i que oblida la seua pròpia condició física i mental.

Un exercici de violència és un diàleg —una lluita— amb l’arquitectura pròpia d’una institució museística. Es tracta, en definitiva, d’un exercici d’analogies, imaginari, que sumen per a culminar en una producció de tints èpics. Ros pren el concepte de «lore», propi del llenguatge dels videojocs, que suposa el rerefons d’una història o d’un personatge, i el trasllada a l’àmbit artístic: el «lore» dels elements de l’exposició, de l’arquitectura del museu i el seu propi, presentant una mescla perfecta de referents que conformen el seu personal entramat conceptual.

Guillermo Ros actualment viu i treballa a Alboraia. Es va llicenciar en Belles arts per la Universitat Politècnica de València, on va realitzar posteriorment el Màster de Producció Artística. El seu treball —desenvolupat fonamentalment en l’àmbit de l’escultura i la instal·lació—s’ha exposat a València, Barcelona, Palma o Madrid, i en l’àmbit internacional a Bogotà, Lisboa, Viena, Porto i Londres, i ha sigut objecte de diversos premis, entre ells el Premi Senyera d’Arts Visuals de 2020. L’obra de Ros forma part de col·leccions privades i institucionals d’àmbit nacional i internacional.