Fregant la ficció: D’est de Chantal Akerman

“Mentres encara siga a temps m’agradaria fer un gran viatge per l’Europa de l’Est… M’agradaria rodar allí, amb el meu propi estil documental que frega la ficció. M’agradaria filmar-ho tot. Tot el que em commoga”. Este text prové de les primeres notes que Chantal Akerman (Brussel·les, 1950 – París, 2015) va escriure quan va començar a preparell la pel·lícula que acabaria dient-se D’est. Finalment la pel·lícula va acabar sent la base de la instal·lació de cinema i vídeo Bordering on Fiction.

La instal·lació que es presenta en el Centre del Carme està dividida en tres sales. En la primera galeria els visitants contemplen la projecció contínua de la pel·lícula D’est. A continuació, passen a una galeria en la qual huit tríptics de monitors de vídeo projecten simultàniament seqüències o ponaràmiques elaborades del film, en un collage visual que dona pas a la galeria final on un monitor de vídeo emet dos textos recitats per Chantal Akerman: una selecció dels seus escrits sobre la pel·lícula i un passatge bíblic en hebreu. El conjunt, concebut com un recorregut multimèdia, comprén un itinerari desconstruit del procés de producció, que va de la pel·lícula final als plans individuals fragmentats i disposats en diferents pantalles i en última instància, l’exposició del llenguatge de manera explícita. Per a Akerman, el llenguatge sempre precedix a allò visual; en l’exposició Fregant la ficció: D’est de Chantal Akerman, serveix per a tancar el procés creatiu.

Chantal Akerman va manifestar un gran interés pel mitjà cinematogràfic des de la seua adolescència. El seu primer curtmetratge Saute ma ville (1968), va rebre elogis de la crítica després de la seua presentació en el Oberhausen Short Film Festival de 1971, any que es trasllada a Nova York. En eixa època s’inicia la seua col·laboració amb la directora de fotografia Babette Mangolte, que va participar en la filmació de La Chambre i el seu primer llargmetratge Hôtel Monterey (1972), en la qual ja s’aprecia l’estil visual i el ritme propis de l’artista: plans fixos de llarga duració i grans moviments de càmera. En la seua segona pel·lícula Je, tu, il, elle (1974) articula un discurs sobre la sexualitat mitjançant el relat de tres trobades de la protagonista amb altres tants personatges. En esta ficció narrativa la mirada d’Akerman procura detindre’s en detalls i gestos quotidians d’una dona. Esta precisió i autonomia del detall, molt poques vegades s’havia filmat anteriorment, defineix una perspectiva de la mirada que desenvoluparà fins aconseguir una màxima expressivitat en la seua següent pel·lícula: Jeanne Dielman, 23 Quai du Commerce 1080 Bruxelles (1975). Una arriscada pel·lícula de tres hores i mitja de duració, en la qual descriu minuciosament les obsessives pautes de la vida quotidiana d’una mestressa de casa.

En 1993, després d’anys d’investigació i sofisticació del seu llenguatge i treballs puntuals com l’escriptura d’obres de teatre, Chantal Akerman produïx D’est un retrat líric de les gents, el paisatge, els carrers de l’Europa de l’Est realitzat a Alemanya, Polònia i Rússia. A partir de l’experiència en este film, va concebre el projecte d’una instal·lació multimèdia, que permetia la presentació en un museu del procés desconstruit d’una pel·lícula, del film al llenguatge. Fregant la ficció: D’est de Chantal Akerman és el resultat d’eixa investigació, una producció expositiva del Walker Center curada per Catherine David i Michael Tarantino que fa itinerància pel SFMOMA (San Francisco), Walker Art Center (Minneapolis), Galerie Nationale Jeu de Paume (París), Palais deus Beaux Arts (Brussel·les), Kunstmuseum (Wolfsburg) i IVAM Centre del Carme. Amb motiu de la mostra a València, la Filmoteca de la Generalitat Valenciana, juntament amb l’IVAM, presenta un cicle retrospectiu sobre l’obra de la cineasta belga.