Ramón Esteve

La present exposició monogràfica que li dedica l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), està organitzada en quatre grans àrees: Estudi, on es situa al visitant en el temps i l’espai de l’exposició amb una presentació de l’arquitecte i dissenyador, i amb un resum cronològic de vint anys de trajectòria. Arquitectura,  que ens sumergeix en l’univers creatiu i formal  com arquitecte d’Esteve: panels, fotografies, maquetes, textos, plànols i esbossos ens acosten al llenguatge  visual present en els edificis públics i les viviendes particulars desenvolupades pel seu estudi. Disseny, mostra alguns dels mobles més destacats de la trajectòria d’aquest multidisciplinar artista. Finalment, un últim apartat, Concursos, està plantejat com una aproximació als més recents projectes abordats pel seu estudi, presentats en forma de projeccions de vídeo i maquetes.

El títol triat per a la mostra, Des de l’Arquitectura, adóna de les formulacions creatives de Ramón Esteve. En la seua obra no hi ha lloc per a la composició gratuita o l’espai aleatori. Al contrari, és l’adaptació topogràfica al terreny, a l’entorn cultural, a les condicions climàtiques, així com a les necesitats del programa, el que fonamenta la proposta arquitectònica. D’aquesta manera, son les solucions constructives les que van marcant el camí dels resultats estètics. Enfront del gest i l’espectacle, Ramón Esteve ens reconcilia amb l’arquitectura eficient, no per aquest motiu carent de poètica, utilitzant materials propers, com la pedra de rodeno en la coneguda vivenda Paz y Comedias en Montepicayo, o rellegint l’herència de les construccions populars cúbiques d’Eivissa en la afamada vivenda Na Xemena, amb una làmina d’aigua que es perd en l’horitzó del mar. Va ser en aquesta última casa on, tal i com explica l’arquitecte, va comçar el disseny d’interios i mobles: “Ací està dissenyat absolutament tot, per a que totes les peces conten la mateixa història”. Així doncs, el mobiliari sorgeix com desenvolupament  i complement de la seua arquitectura, donant lloc a col·leccions avanguardistes i mediterrànies de gran èxit, com les de Gandia Blasco, Vondom, Vibia o De Castelli.

La seua capacitat per crear espais coherents amb l’entorn ha portat a Ramón Esteve a desenvolupar, fins i tot, una imaginativa proposta d’oci per a exteriors dels futurs hotels de la cadena NH, que complenta les idees sobre restauració que ofrereix Ferrà Adrià. Però és, sobretot, en el disseny de vivendes on Ramón Esteve ha collit un gran èxit unànim. Vivendes esencialistes, amb predomini de la pedra y la fusta, del blanc y de la llum, amb jocs geomètrics de plànols i contraplànols gens gratuïts perquè es formulen per aconseguir que l’exterior s’endinse en la casa però també per a que la nostra mirada retrobe el plaer del paisatge. Tot això des d’una estètica de la síntesi que evita l’irrelevant i accesori, entroncant els postulats minimalistes. Dominador de la geometría, artista de l’espai, constructor tectònic i dissenyador des de l’arquitectura, a la que confereix una racionalitat interna, marcada per l’armonia i el context. D’aquesta manera es pot sintetitzar l’obra de Ramón Esteve, artífex d’una arquitectura “neta” que l’acosta a mestres com Josep Antoni Coderch o Alejandro de la Sota.