Per Kirkeby

Hi ha una qualitat en el treball de Per Kirkeby (Copenhaguen, 1938 – 2018) que deriva de la seua educació artística, plural i moderna. Encara que va realitzar estudis de Geologia en la Universitat de Copenhaguen, es va matricular posteriorment en l’Ex School, l’Escola d’Art Experimental de Copenhaguen, la qual cosa li va aportar un ampli coneixement artístic en pràctiques tan dispars com pintura, disseny gràfic, cinema i performance. La seua obra, vista en perspectiva, és el compendi d’aquestes inquietuds formals a les quals cal afegir l’escriptura, l’assaig, l’arquitectura o l’escultura, entre altres.

Encara que Kirkeby s’integra amb normalitat dins de l’art danès, aqueix que presentava a Munch, Jorn i Kirkeby en una mateixa exposició en 1984 Uit Het Noorden (Des del Nord), el seu treball està majorment lligat a l’art i als artistes de llengua alemanya. No obstant això, tampoc encaixa amb precisió en l’oposició dialèctica generada entre les «pràctiques de treball» basades en qüestions formals característiques de Richter o Baselitz, d’una banda, i les de Beuys o Polke, d’una altra, de contingut més ideològic. Aquella varietat d’obres i estils va quedar ben representada en la mostra de l’IVAM Centre del Carme.

D’altra banda, en el llit del riu Túria, en un moment de transició ja iniciat cap al parc urbà actual, Kirkeby va instal·lar l’escultura arquitectònica València (1989), construïda amb rajoles de fang realitzats a mà, en clar homenatge a la vinculació romana i àrab de la ciutat. Aquest tipus d’obres, iniciades en 1972, han esdevingut les peces més representatives de l’artista danès de llarg a llarg del planeta. El manteniment d’aquesta magnífica obra, que va quedar parcialment constreta i oculta després de la construcció del Pont dels Arts, ha resultat complex. La seua reconstrucció i allotjament en el Parc Central, on l’IVAM disposarà de la seua segona seu a la ciutat de València, dotarà aquesta peça d’una segona vida i una major visibilitat i cura.