Mou Huan

En esta segona presentació del treball de Mou Huan en l’IVAM, organitzada conjuntament amb la Shangai International Culture Association, este artista xinés exhibix de manera individual les seues pintures dels últims anys, després de participar en 2007 en la mostra col·lectiva de setze artistes xinesos que va tindre lloc en la sala de la muralla.

Les obres de Mou Huan desafien les classificacions en una determinada escola o tendència. Les seues creacions es caracteritzen per uns penetrants colors orientals, però escapen a una definició esquemàtica. Partint d’una forma d’expressió metafòrica i simbòlica, l’artista destaca l’atractiu espiritual de la visió en les seues pintures, reduint els traços redundants perquè l’obra siga més plana, deixant a l’espectador més marge per a la imaginació i fent que l’experiència visual cobre un nou sentit. En les seues propostes més recents les tècniques narratives s’han tornat més esquives i depurades, un fet estretament relacionat amb el seu aprenentatge en la Kunstakademie alemanya de Düsseldorf.

En les seues teles podem contemplar figures sense nom, rostres i expressions que, segons pareix, no són criatures vivents d’este planeta, i van i vénen sense deixar rastre. Però el domini de Mou Huan dels instantanis gestos dinàmics d’estos personatges és sorprenentment perfecte. L’expressivitat en les seues obres és extraordinària i no és estrany que conceptes com força, delicadesa, elegància, relaxació i virtuositat vinguen a la ment al contemplar estes obres, i esta composició en aparença simple (generalment en les seues pintures no juga amb l’aplicació de contrastos cromàtics forts) atrapa l’observador de manera clara i natural. En la sèrie de fragments corporals femenins l’ús del gris blanquinós, del gris blavós i del rosa crea un efecte càlid quan es combina amb tons freds, i descobrix un ric i sensible món interior construït amb estos exquisits i elegants colors. Estos elements artístics semblen ser emocionalment contradictoris, però acaben fonent-se de manera natural i sense costures en el seu llenguatge pictòric després d’una senzilla transició.

No és difícil percebre que en les pintures de Mou Huan les siluetes s’esmorteïxen gradualment, i els colors s’aviven elegantment, alliberant-se de la composició d’estereotips. La personalitat de l’artista, per tant, es manifesta cada vegada més en les seues obres. Aconseguix obrir una porta a un camp més renovat i ampli en la pintura i interpreta, amb encert i d’una manera subtil, el significat realista de la fusió cultural d’Occident i Orient.