Mondrian, Van der Leck i Van Doesburg

Igual que per a altres moviments d’avantguarda, el cubisme va ser decisiu en l’aparició del De Stijl. Ad Petersen, comissari d’aquesta exposició i llavors antic cap del departament d’obra gràfica, dibuixos i fotografia de l’Stedelijk Museum d’Amsterdam, així ho indicava en el catàleg que va acompanyar la mostra: «El cubisme va ser molt important per al desenvolupament de De Stijl, que va nàixer d’una intensa, encara que relativament curt, trobada d’uns quants artistes, pintors en la seua majoria, dels quals Mondrian, Van Doesburg i Van der Leck (en aquest ordre) van ser els més prominents». En 1917, en plena Primera Guerra Mundial, amb la Revolució soviètica en marxa, es funda el grup en Leiden, Països Baixos, i ix el primer número de la revista De Stijl (L’Estil) que va estar activa fins a 1931. Piet Mondrian (Amersfoort, Holanda, 1872 – Nova York, 1944), Bart van der Leck (Utrech, 1876 – Blaricum, Holanda, 1958) i Theo Van Doesburg (Utrech, 1883 – Davos, Suïssa, 1931) reuneixen totes les característiques dels grans artistes i pensadors de principis del segle XX: polifacètics, ideòlegs de les formes artístiques i apassionats en els seus defenses.

De Stijl plantejava la integració de les arts, a través de la geometria i l’ús dels colors bàsics (blau, roig, groc), el blanc, el negre i el gris. El dibuix de Van Doesburg Mitjans elementals d’expressió de la pintura, (ca. 1924-25) actua com a «paleta» cromàtica fonamental. La nova pintura abstracta resultant, que Mondrian va denominar neoplasticisme, va ser el seu aspecte més visible i recognoscible. Una altra característica era la utilització exclusiva de línies rectes en els seus quadres, la qual cosa va motivar un distanciament entre Mondrian (defensor acèrrim d’aquesta premissa) i Van Doesburg, que va definir l’elementarisme, pel qual la línia diagonal aportava un major dinamisme que les composicions horitzontals i verticals.

L’exposició va presentar seixanta obres sobre paper realitzades entre 1911 i 1930, en la qual exemples previs a De Stijl es relacionaven i complementaven amb unes altres autènticament representatives del moviment.