L’IVAM Produeix

“Un cos estrany” és un artifici en el qual la façana de l’IVAM es trenca violentament perquè una dona impacta contra ella. Encara més inversemblant resulta que aquesta dona no siga dura ni consistent, sinó blana i mal·leable. De fet, la força de la col·lisió fa que la seua carn s’aboque en múltiples esquitxades que revelen la seua naturalesa fluïda. De manera que la matèria rígida resulta finalment ser molt més fràgil, incapaç de contenir l’allau de carn suau.

El cos d’aquesta dona és realment estrany, insòlit per la seua extrema ductilitat excepcional per les formes que adopta, sorprenent per la seua resistència. Però en medicina, “un cos estrany” al·ludeix a un element extern que entra al cos i que pot danyar-ho. En principi és important extreure-ho, encara que de vegades s’expulsa de forma espontània.

No sé si la dona és incòmoda per a l’edifici, que la regurgita. O si algú ha considerat que aquest lloc no li corresponia, i l’extirpa llançant-la contra la paret a la manera d’una dona bala. O si és ella la que sent que li envolta un entorn hostil, o simplement inert, i es veu impel·lida a escapar.

Jo tendisc a pensar que el que veiem és resultat del seu propi impuls. Que s’ha llançat al nostre espai, el dels espectadors, per conformar-se de nou, probablement d’alguna manera inesperada, o bé per, simplement, escampar-hi.