Lewis Hine

La història de la fotografia inclou casos excepcionals en els quals, com ocorre amb Lewis Hine, la seua funció com a document social es fon amb el seu valor estètic i, al seu torn, amb la seua capacitat de transcendir el motiu mostrat i transformar la societat. Nascut en Oshkosh, Wiconsin, en 1874, Hine comença a utilitzar la fotografia en 1904 documentant l’esdevenir dels immigrants que arribaven a l’Illa d’Ellis, al sud-est de Manhattan. Els retrats directes, frontals, mostren grups familiars o individus que porten en les seues cares la incertesa del futur immediat i el cansament encara en els seus cossos. Entre 1908 i 1917 fa el seu treball més polític per al National Child Labour Committee, organització creada per a denunciar la utilització de la infància en la indústria pesant. Els seus retrats de xiquets i xiquetes al costat dels grans telers, en camps de cotó o en àmplies fàbriques i magatzems mostren les figures humanes febles en contrast amb la pesadesa de la maquinària. En 1918, contractat per la Creu Roja Americana, fotografia una Europa feta esquinçalls on les seues imatges persegueixen el seu propòsit fonamental, forçar una presa de consciència.

Després de la seua tornada a Nova York en 1919, tal vegada enfastidit de mostrar les febleses humanes, l’aflicció i la misèria, realitza la sèrie Man at Work on pretén enaltir el valor del treball, la fusió de l’home i la màquina. Són les imatges icòniques de la construcció de l’Empire State Building i dels treballadors a les fàbriques on, ara sí, tot sembla funcionar. En 1940, Hine mor en Hastings-on-Hudson, en l’estat de Nova York, en la misèria; el que demostra que el valor històric de l’art, en moltes ocasions, no es correspon a l’esforç o la vàlua dels seus creadors en vida.