László Moholy-Nagy

ExposicióIVAM Centre Julio González

L’art realitzat en el període denominat d’entreguerres (1918-1939) va conèixer una gran quantitat d’artistes que van assentar les bases de l’art contemporani posterior gràcies a una creença generalitzada en l’experimentació com a motor creatiu. La importància que l’IVAM va donar a aquest període des de la seua creació en 1985 a través de l’adquisició d’obres i material gràfic, així com l’organització d’exposicions internacionals després de la seua obertura en 1989 és palpable en mostres com la dedicada a László Moholy-Nagy (Bácsbársod, Hongria, 1895 – Chicago, els EUA, 1946). Malgrat estudiar Dret, formació que interromp momentàniament per la Primera Guerra Mundial, en 1918 s’interessa pel cubisme i pels primers artistes abstractes. Després d’un breu pas per Viena, on forma part del grup d’avantguarda DT., s’instal·la a Berlín en 1921 i entra en contacte amb El Lissitzky, Theo van Doesburg i Kurt Schwitters, entre altres artistes. Per influència de Lucia Schultz, amb qui contrau matrimoni en 1921, comença a incorporar la fotografia en les seues obres, realitzant fotocollages i, més endavant, a utilitzar materials transparents i translúcids. En aquell moment, la seua gran preocupació estètica resideix a resoldre la presència de la llum en l’obra d’art, aspecte que va portar fins a l’àmbit de l’escenografia teatral i operística.

Walter Gropius li proposa ingressar en la Bauhaus de Weimar en 1923, i allí s’encarrega del curs preliminar i del taller dels metalls. Cinc anys després, amb el trasllat del centre a Dessau i les pressions polítiques inherents a l’ascens del nazisme, abandona l’escola i torna a Berlín. No és fins a 1937 quan es trasllada a Chicago per a dirigir la New Bauhaus, que fracassa un any després. Moholy-Nagy crea l’School of Design, rebatejada en 1944 com Institute of Design, gran influència en el desenvolupament de la creació industrial. Malalt de leucèmia, mor a Chicago en 1946, deixant una de les obres més eclèctiques i experimentals de la seua època i un llegat de gran valor en l’àmbit de l’educació artística.