L’escultura post-minimal en les col·leccions de l’IVAM

A mitjan dècada dels anys 60 del segle XX apareixen diverses manifestacions i exposicions que apunten a una alternativa expressiva al llenguatge escultòric del Minimalisme. La utilització de materials efímers, reciclats o sintètics, i els tractaments amb noves tecnologies, són una constant en els nous llenguatges de l’escultura contemporània, que, amb les naturals distàncies del temps, operen amb el mateix esperit experimental dels protagonistes de les avantguardes clàssiques, fins i tot amb els components de crítica polític-social característics d’algun d’ells i una seriosa reflexió sobre l’entorn i els elements de la vida quotidiana.

L’exposició, que arreplega l’evolució de l’escultura en els últims vint anys, s’ha estructurat amb obres de huit artistes essencials que han obert nous registres i narratives en l’art contemporani.

Bruce Nauman (Fort Wayne, Indiana, 1941) tracta en la seua obra del propi jo físic de l’artista, retratant-lo o prolongant-lo. La finalitat de les intervencions escultòriques de Richard Serra (San Francisco, 1939) no és la representació sinó la redefinició de l’espai de l’escultura i els seus valors personals i socials.

El treball de Robert Smithson (Nova Jersey, 1938 – Texas, 1973), partint de fonts molt distintes (geologia, cosmologia, filosofia i ciència-ficció), s’inscriu en el més radical art de l’entorn. Per la seua part Gordon Matta*Clark (Nova York, 1943 – 1978) va explorar els espais de solapament de l’arquitectura, el llenguatge i la psicologia per a realitzar una obra que va reflectir les seues inquietuds per desfer les barreres socials, econòmiques i culturals.

L’obra de Richard Tuttle (Rahway, Nova Jersey, 1941) es caracteritza per la dialèctica escultura-dibuixe i la simplificació dels materials, mentre que la de Gilberto Zorio (Andorno Micca, Itàlia, 1944) gravita sobre els conceptes d’energia, tensió i purificació, combinant fórmules de l’alquímia i la moderna tecnologia.

A partir d’un inicial enfocament minimalista Joel Shapiro (Nova York, 1941) va abandonar les formes abstractes per a centrar la seua investigació en el cos humà i objectes fàcilment identificables i nombrables. En les seues obres Reiner Ruthenbeck (Velbert, Alemanya, 1937) busca introduir polaritats, contrastos i tensions dins d’una unitat formal.