Kurt Schwitters
Distanciat del dadaisme, Kurt Schwitters (Hannover, Alemania 1887 – Ambleside, Reino Unido, 1948) va considerar la seua creació com a independent de qualsevol escola i va denominar Merz (un concepte que l’artista va extraure de la fragmentació de l’anunci bancari “Kommer und Privatbank”) a tota la seua activitat artística. Esta incloia la revista, editada en 1923, on va publicar les seues poesies fonètiques i abstractes en les quals va aplicar els principis del collage i les seues investigacions tipogràfiques. La revista Merz, durant els seus primers set números, va ser un dels òrgans difusors de les idees i pràxis dadaistes i contructivistes i va incloure textos i il·lustracions dels artistes més rellevants de l’avantguarda internacional. Els restants números van ser publicacions monogràfiques en les quals van col·laborar artistes com El Lissitzky, Hans Arp, Theo van Doesbourg o Kate Steinitz i es van dedicar a la publicitat, l’arquitectura, la tipografia i a la pròpia obra de Schwitters.
L’interés de Schwitters pel moviment De Styil, la Bauhaus i el Suprematisme d’El Lissitzky li va inclinar, a partir de 1922-1923, cap al constructivisme. Des de llavors, va organitzar la seua obra amb elements bidimensionals i tridimensionals disposats ortogonalment. En eixe moment, va començar també la construcció del seu primer Merzbau (taller Merz), una arquitectura elaborada amb formes diverses, geomètriques i indefinides, l’aspecte de les quals remetia a l’art gòtic, constructivisme i expressionisme.
El desenvolupament de la seua carrera es va veure alterat pel seu exili a Noruega, després de l’arribada del nacionalsocialisme al poder a Alemanya, durant la dècada dels anys trenta i la seua estada a Anglaterra (1940-1948). A Noruega l’artista alemany reprén la pintura figurativa, especialment paisatges i retrats, tal vegada fascinat per la riquesa del paisatge del país i també per fer front a les seues necessitats econòmiques. Eixos treballs va intentar lligar-los conceptualment amb la seua obra d’avantguarda. A Anglaterra l’artista va intentar la reconstrucció d’un nou Merzbau i va investigar les possibilitats oferides pel món de la seua pròpia invenció.
L’exposició de Kurt Schwitters en l’IVAM ésla primera itinerància d’una coproducció entre el Musée National d’Art Moderne, Centre George Pompidou (París), el mateix IVAM i el Musée de Grenoble. Una mostra que se centra en el concepte de Merz, el Dadá, el constructivisme i l’etapa dels exilis de l’artista entre 1933 i 1948. La investigació es desplega en un extens catàleg amb textos d’Ernst Schwitters, Harald Szeeman, Sarah Willson, Isabelle Ewig, Serge Lemoine i altres col·laboracions. L’exposició compta amb un comissariat general per part de Serge Lemoine i Didider Semin i, en el seu desplegament en el centre valencià, amb el comissariat de Vicent Todolí, la coordinació de Josep Salvador i el disseny de catàleg de Manel Granell i Josep Hortolá, amb la coordinació de Maria Casanova.