Josef Koudelka

El debat de la fotografia entesa com a document social o com a una de les belles arts perd força en alguns autors, que no van desistir de la seua obstinació de documentar el seu temps sense, per això, deixar de respirar les possibilitats estètiques, quasi infinites, de la fotografia. Josef Koudelka (Moràvia, Txecoslovàquia [actual. República Txeca], 1938) comença a fotografiar a poblacions gitanes d’Europa de l’Est en 1961. De la seua estada a Romania, a dalt a Praga un dia abans de la Revolució de 1968, que documenta àmpliament, però de manera quasi furtiva. Aquesta sèrie d’imatges que mostren els enfrontaments entre els soviètics i els txecoslovacs ixen del país en 1969 a través de la seua amiga i col·laboradora Anna Fárová i són distribuïdes per Magnum als mitjans més importants del món, encara que sense autoria, per a protegir la seua llibertat. En 1970, aprofitant un visat de tres mesos que li va permetre continuar fotografiant poblacions gitanes de l’oest d’Europa, decideix no tornar al seu país i refugiar-se a Anglaterra. Roman ací fins a 1980, quan es trasllada a París i on aconsegueix la nacionalitat francesa en 1987.

Temes com l’exili, nomadisme, inefabilitat, la cruesa del pas del temps… estan presents en la seua obra, en composicions que fins i tot sent escenes preses al peu de la lletra de l’«instant decisiu», semblen haver sigut conceptualitzades prèviament. Aquesta exposició, és decisiu recordar-ho, es va realitzar abans de la caiguda del mur, del desmembrament de l’URSS i de l’escissió definitiva d’Eslovàquia i República Txeca.