Joan Mithcell

El treball de Joan Mithcell (Chicago, 1926 – París, 1992) mostra un gest físic energètic combinat amb una sensibilitat romàntica que sovint té referències al paisatge. En qualsevol cas, les pintures de Mitchell remeten a la naturalesa, a coses vistes o expressen emocions sentides.

Des de la dècada dels 50 el seu llenguatge pictòric es va consolidar en un expressionisme abstracte emparentat amb l’“action painting”, en el qual alterna accents tràgics amb moments d’optimisme. Les pintures que més van contribuir a la seua notorietat estan constituïdes per masses compactes formades per bucles de pinzellades. Els seus colors esclaten provocant una agitada mescla de llum i terra, i el conjunt transmet l’enllaç d’entre l’aspror i una misteriosa delicadesa. L’aspror que va ser sens dubte una de les primeres característiques de l’expressionisme abstracte, es va tornar en una pintura singular i sensible en el cas de Mitchell. La seua cerca sembla perseguir, no tant el resultat d’un quadre determinat, sinó una contínua concentració, el més plena possible, en l’acte de pintar.

L’exposició Joan Mitchell analitzava la trajectòria de l’artista de Chicago a través de 42 obres, de diferents períodes estilístics des del 1951 fins a 1992. Les obres procedien de col·leccions estatals i privades dels Estats Units i Europa, també es van incloure una sèrie de préstecs del llegat de la pintora. Amb motiu de l’exposició, curada per Richard Marshall i Danielle Tilkin, es va editar un catàleg il·lustrat amb totes les obres exposades, biografia, bibliografia i escrits de Richard Marshall i Marcelin Pleynet.