Jasper Johns

L’IVAM presenta una exposició del pintor, escultor i artista gràfic Jasper Johns (Allendale, Carolina del Sud, 1930), una de les figures més importants de l’art de mitjan del segle XX, a qui se li ha atorgat recentment el Premi Internacional Julio González de la Generalitat Valenciana.

L’exposició té un caràcter retrospectiu especialment consagrat a l’escriptura, un tema recurrent en la seua obra. Els símbols tipogràfics protagonitzen esta selecció de pintures i gravats. Jasper Johns va pintar símbols familiars com a 2 dianes, banderes nord-americanes, números i lletres de l’alfabet. Símbols que estaven en l’imaginari popular, però renovats en el seu propi estil aplicant grosses capes de pintura perquè el propi quadro es convertira en un objecte i no sols en la reproducció d’objectes recognoscibles. Esta idea d’art-comobjecte es va convertir en una poderosa influència en l’escultura i la pintura posteriors i ha sigut especialment significativa per a la història de l’art nordamericà.

Jasper Johns és indiscutiblement un dels artistes de primer pla contemporani. Investigador incansable, que en els seus inicis reaccionarà contra l’abstracció lírica i l’expressionisme abstracte, es manté fidel a un cert esteticisme i extrau la seua inspiració de la història de l’art. En ampliar els límits, posa en la seua obra les seues arrels, les de la humanitat, els seus coneixements i el seu gust pel passat. Reprenent la reflexió d’un historiador de l’art, és un dels últims pintors americans que conserva “un perfum de la vella Europa.”

Si actualment és reconegut com una figura de l’art incontestable i emblemàtica, l’obra de Jasper Johns, que va representar un paper determinant en el naixement del pop art i les seues conseqüències, està en l’origen de moltes altres innovacions en el terreny de les arts plàstiques. Considerat com el promotor del neodadaisme, no obstant és inclassificable. Per la seua pròpia creativitat, i esta espècie de perfeccionisme que el convertix en un extraordinari artesà, Jasper Johns no deixa d’interrogar-se sobre la funció de la pintura, sobre el paper intermediari d’un producte que qüestiona i afecta la sensibilitat de l’espectador. Treballador infatigable, posseïx una força impressionant que el fa qüestionar-se constantment a si mateix i un “sentiment molt profund”, evocat per Eugène Delacroix en el seu diari, “per a mantindre l’originalitat del seu pensament a pesar dels costums a què el mateix talent tendix a abandonar-se.”