Helmut Federle

Helmut Federle (Soleure, Suïssa, 1944) crea en la seua pintura una atmosfera en la qual dominen els fenòmens de transició entre colors d’una paleta cromàtica restringida per vot propi. Este posicionament auster i sobri ressalta l’economia visual d’un pintura ascètica que requereix una contemplació atenta. Federle desenvolupa les seues composicions conjugant els principis de la repetició, amb o sense variacions. Les formes mínimes que componen les seues pintures són un estudi exhaustiu i repetitiu de greques o espirals que tendixen cap a una estilització que abstrau el seu sentit. En esta depuració gràfica, la conjugació entre fons, forma i masses de colors permet a vegades perdre el símbol i l’aparició de noves formes com lletres (sovint la H i la F de les seues incials), formes horitzontals o formes geomètriques.

El vocabulari abstracte de l’artista suís s’aclarix en l’estudi dels dibuixos que constituïxen per a Federle una activitat privilegiada i el punt de partida de totes les seues investigacions. En la severa austeritat de les seues obres, l’estudi de les imatges constituïxen una cerca espiritual que tria el llenguatge de la geometria, amb arrels que remeten tant a la simbologia de la cultura occidental com a les formes del budisme i el taoisme. Una abstracció que reacciona enfront del retorn de l’expressionisme i la figuració de finals de la dècada dels setanta.

L’exposició dedicada a Helmut Federle en l’IVAM era la primera mostra retrospectiva que es presentava en l’estat espanyol. Una mostra que guardava relació amb altres propostes expositives com la de l’artista alemany Imi Knoebel l’any anterior o la retrospectiva dedicada a Paul Klee eixe mateix any. L’obra de Federle se sumava a la genealogia de la pintura geomètrica també representada en la col·lecció i fons de l’IVAM amb Malevich, Elena Asins, José Maria Yturralde, Soledad Sevilla o Pablo Palazuelo. El catàleg editat amb motiu de l’exposició reproduïa la totalitat de les obres exposades i contenia textos que analitzaven l’obra de l’artista i la seua relació amb la modernitat i les seues tendències redactats per Daniel Abadie, Juan Manuel Bonet, Gottfried Boem i Veit Loers. La proposta va ser produïda en col·laboració amb Pro-Helvetia.