José María Yturralde

Aquesta obra, titulada Hathor (que pren el nom d’una deessa egípcia), pertany a la sèrie pictòrica Enso, caracteritzada per representar formes circulars i que he estat desenvolupant des de 2015. El cercle i la seua extensió tridimensional, l’esfera, amb matisos infinits, són part de la naturalesa i de totes les cultures en què històricament ha mantingut una transcendència màgica. Tots dos simbolitzen la perfecció i els seus efectes, com el cel còsmic o els seus moviments cíclics.

En la Grècia antiga es distingia entre «figura», allò que es veu i es percep, i «forma», que era invisible i es captava amb la ment: l’eidós platònic, la idea, la noció, l’espai, el gènere, etc. En grec, el terme idea prové del verb veure (eidon). Així, en la cultura occidental la forma pictòrica com a element expressiu artístic ens ha permés arribar al que anomenem abstracció, entés com un desenvolupament mental absolutament lògic.

Durant un llarg període vaig treballar entorn de la idea del no-res i del tot, i vaig dissoldre estructures geomètriques d’etapes anteriors. Vaig indagar en el pensament zen a partir de la màxima la forma és el buit, el buit és la forma, que potser ens porta més lluny. I aquesta forma, juntament amb el color, seria per a mi —en l’accepció més emotiva i orgànica— la condició essencial per a transcendir l’entropia; que és com dir fluir amb la vida. Fascinat per la pintura característica del budisme zen, i especialment amb la seua visió del buit, vaig indagar en el concepte enso (‘cercle’ en japonés) pel simbolisme d’infinitud que projecta i per la seua intenció d’alliberar la ment per a arribar a l’essencial. Així mateix, implica un component d’imperfecció deliberada, quasi necessària, que possibilita el canvi i la transcendència.

Enso és una manera d’il·luminació, un exercici espiritual, i simbolitza l’univers, el buit, la infinitud… El meu acostament a aquest concepte és subjectiu i relatiu, perquè pertany a la cultura occidental; des d’aquesta m’expresse i a través seu busque els valors místics i sagrats que són comuns a tots els éssers humans i són presents en totes les cultures. Els ensos representen per a mi, amb la seua senzillesa immensa —més encara que un haiku— la perfecció imperfecta del moment present.

José María Yturralde