Guillermo Kuitca

L’artista argentí Guillermo Kuitca (Buenos Aires, 1961) s’ha confirmat en els últims anys com un dels nous noms emergents en el panorama internacional. A més de nombroses exposicions individuals (entre elles en el MOMA de Nova York), la seua producció s’ha mostrat en la Biennal de Sao Paulo i en la passada edició de la Documenta de Kassel.

Esta retrospectiva constituïx la primera oportunitat de veure una antologia de la seua obra dins de l’àmbit europeu i compta amb unes 70 obres representatives de les seues diferents etapes: les seues primeres obres (“Nadie olvida nada”), les pintures amb cançons (“Hold me tight”, “Strawberry fields forever”, les pintures escenogràfiques, els mapes (“Praga”, “Untitled roads”, “Olvidar Hamburgo”) i les plantes (“The lost language of cranes”, “Planta roja”, “House plant with broken heart”).

Kuitca viatja en 1980 a Europa i en Wuppertal entra en contacte amb la companyia teatral de Pina Bausch. A la vegada comença a col·laborar en projectes teatrals. En les seues primeres sèries l’element escenogràfic és innegable, especialment “El mar dulce”. És el moment de creació del seu llenguatge: d’una banda, d’un alfabet simbòlic d’elements quotidians (llit, vetllador, dona, referències infantils, arbres…), un món íntim recurrent al qual sotmet a un procés d’estranyament, bàsicament pel seu tractament de l’espai, el canvi d’escala i la simultaneïtat d’escenes, que fan que els gestos humans cobren un callat dramatisme. Per un altre, la utilització de connexions no pictòriques, música, literatura, cinema, a través de cites i aproximacions.

A mitjan huitanta plasma les seues afinitats literàries en una sèrie d’obres que presenten textos i imatges superposats, elements d’origen publicitari als quals recorre per a crear associacions poètiques. Alhora comença a treballar en uns motius que confirmen el seu interés per l’espai: tant l’interior de les plantes d’apartaments com l’exterior en els mapes. Els dos són representacions abstractes d’espais, i és eixa neutralitat i asèpsia la que intenta trencar mitjançant associacions subjectives, introduint la mirada personal.