Eusebio Sempere

Eusebio Sempere (Onil, 1923 – 1985) va definir progressivament el seu treball dins de l’àmbit genèric de l’anomenada “abstracció geomètrica” i més concretament dins del moviment òptic-cinètic. Davant el furor existencial i individualista de l’informalisme, l’art òptic-cinètic va advocar per la recuperació de la tradició oberta pel suprematisme, el neoplasticisme i el constructivisme i desenvolupada per la Bauhaus i l’art concret, durant els anys previs a l’esclat de la Segona Guerra Mundial. La defensa de la realitat del moviment en l’obra d’art, lluny de les virtualitats d’èpoques anteriors, el desig de situar-se en un pla autònom alié tant a la plàstica com a l’arquitectura o la voluntat d’obligar l’espectador a deixar de ser un mer receptor passiu, van ser algunes de les característiques que van definir este fenomen artístic en el qual es va inserir a l’artista d’Onil.

Encara que el treball de Sempere va ser silenciós i quasi secret, durant la segona mitat dels cinquanta va desenvolupar dos importantíssimes sèries: els Gouaches i els Relleus lluminosos. Amb la primera, buscava la creació d’un alfabet propi. A través d’estos Gouaches fixa les bases del seu llenguatge i de totes les preocupacions posteriors. Al principi són treballs molt senzills que semblen exercicis que semblen exercicis d’aplicació de les teories de Kandinsky, però de seguida l’artista comença a plantejar-se problemes més personals. La segona sèrie va vindre a ser una versió tridimensional de l’iniciat en els Gouaches. Els Relleus lluminosos estan resolts també d’un mode molt senzill, utilitzant un sistema de caixes de fusta que contenen formes geomètriques elementals retallades en tres plans distints que són il·luminats alternativament mitjançant un xicotet motor elèctric.

L’exposició dedicada a Eusebio Sempere en l’IVAM recorria les sèries de Gouaches i Relleus lluminosos donant-los una nova mirada, més enllà de l’estricta ubicació formal dins del marc reductor del moviment òptic-cinètic. La mostra, desplegava l’evolució artística de les diferents tècniques desenvolupades per Eusebio Sempere, contenia més d’un centenar d’obres, entre pintures, escultures i obres sobre paper. El catàleg publicat amb motiu de l’exposició reproduïa la totalitat de les obres exhibides i contenia textos escrits de Juan Manuel Bonet, Alfonso de la Torre, Antonio Fernández, Dionisio Gázquez, Andrés Trapiello i Pablo Ramírez, curador de la mostra, al costat d’una selecció de textos del propi artista, així com documentació gràfica.