Erik Satie: del Xat Noir a Dadá

Erik Satie (Honfleur, 1866 – París, 1925) va escriure en els seus Mémories d’un Amnésique: “Vaig tindre una infància i adolescència vulgars sense trets dignes de ser comptats en escrits seriosos. Així que no parláré d’elles”. La seua biografia artística, com el propi compositor considerava, va començar quan va deixar la seua Normandia natal i es va traslladar a París. Per a poder seguir els seus estudis en el conservatori de París es va instal·lar en Montmatre, on acompanyava al piano de les representacions de “teatre d’ombres” en el Chat Noir i posteriorment en l’Auberge du Clou, locals que freqüentaven Claude Debussy, Alphonse Allais, Maurice Radiguet, Miguel Utrillo o Suzanne Valadon, amb els qui Satie va mantindre una estreta amistat, així com el grup de pintors espanyols que formaven Rusiñol, Casas i Zuloaga, que van retratar a Satie en diverses ocasions. En les seues primeres obres es podia apreciar interés per les formes medievals i la música gregoriana, d’acord amb un sentit de l’humor que va impregnar les seues paròdies wagnerianes, amb les quals es va oposar a l’estètica dels impressionistes. Entre les seues obres líriques, dins d’esta línia, destacaven Le Pìege de Médise (1913) i Parade (1917), espectacle per a ballet, amb llibret de Cocteau, decorats i figurins de Picasso, i escenografia de Massine, obra que li va procurar gran renom entre els avantguardistes.

En l’època del canvi de segle la pintura va estar en l’avantguarda dels grans canvis estètics, des del simbolisme als nabis, el cubisme i dadá, Satie va ser un testimoni privilegiat d’esta evolució. Man Ray va dir d’ell que era “l’únic músic que tenia ulls” i en el seu entorn sempre va haver-hi una majoria de pintors, com Picasso o Suzanne Valadon que li van retratar, o altres amics com Brancusi, Braque, Man Ray, Magritte, Miró i Dalí que el van homenatjar en la seua obra. Satie va arribar a afirmar que “els pintors li havien ensenyat música molt millor que els músics”, i ell mateix va realitzar nombrosos dibuixos al llarg de la seua vida en els quals va recrear un món fantàstic i oníric, dibuixos que guardava a la seua habitació i que es van descobrir després de la seua mort.

Erik Satie: del Xat Noir a Dadá analitza les relacions i influències entre la pintura d’avantguarda i el vocabulari sònic d’un artista que va presentar una evolució lligada als canvis de paradigma estètic de principis del segle XX. Coincidint amb l’exposició, s´han programat cinc concerts sobre obres de Satie, amb la col·laboració del Palau de la Música, la Fundació Bancaixa i l’Institut Français. També, com a activitat complementària a l’exposició, l’IVAM ha organitzat un taller didàctic sobre les creacions musicals de Satie i la seua relació amb les arts plàstiques. El taller ha estat dissenyat per alumnes i professors de l’Escola d’Arts i Oficis de València i compta amb el patrocini de Bancaixa.