Miquel Navarro

Miquel Navarro (Mislata, 1945) va formar part del grup d’artistes que a la fi dels anys setanta va renovar el llenguatge de l’escultura. Les seues grans instal·lacions de ciutats són llocs que acullen però que també participen de l’autoritat que domina i controla. Una cosa similar succeeix amb els seus tòtems monumentals: màquines antropomorfes que són alhora deïtats protectores i déus amenaçadors.

No obstant això, en els seus dibuixos resulten més immediates i responen al que ell mateix ha definit com “el fet de fluir de la vida”.

Aquesta exposició és un gabinet secret, com els que encara queden en alguns museus arqueològics, en el qual els dibuixos i les xicotetes escultures de fang de Miquel Navarro, conviuen amb màscares i fetitxes africans, objectes arqueològics i joguets, tots pertanyents a la seua pròpia col·lecció.