El Buenos Aires d’Horacio Coppola

Com a prolongació de l’exposició de l’any passat de Grete Stern, l’IVAM va dedicar una retrospectiva al treball i context d’Horacio Coppola (Buenos Aires, 1906 – 2012). Coppola, fill de família migrant italiana, es va iniciar en la fotografia durant la seua infància. En la seua vocació fotogràfica van influir els vocabularis de Nadar, E. Weston o Alfred Stieglitz. El llenguatge fotogràfic de l’autor va créixer en paral·lel a la modernització de la ciutat de Buenos Aires, una transformació que va fer aparéixer les icones que van poblar i van donar identitat a les noves urbs: automòbils, la verticalitat arquitectònica, amples avingudes i avanços tecnològics. Al costat d’estos canvis va aparéixer l’impuls avantguardista de les primeres publicacions de Borges, les imatges de Guttero, els projectes de casa de Le Corbusier, les pel·lícules de Chaplin i Eisenstein, l’arribada de Marinetti i les activitats organitzades per Victoria Ocampo a la Sala d’Amics de l’Art. Horacio Coppola des de les seues primeres fotografies va saber reflectir la transformació urbana de la capital argentina.

Després de contraure matrimoni amb Grete Stern en 1935, s’instal·len en un estudi fotogràfic en el qual treballen per a diferents agències i editorials. Des d’ací van aportar les seues investigacions al camp de la publicitat i a projectes d’arquitectura i etnologia. Al poc temps de la seua arribada, Victoria Ocampo li va oferir els locals de la seua revista Sud per a realitzar la que va ser considerada com la primera exposició fotogràfica moderna a Buenos Aires, i Coppola va publicar un manifest en el qual exposava algunes de les seues idees sobre el mitjà. Juntament amb Stern va publicar Huacos-Cultura Chimú i Huacos-Cultura Chancay durant els anys quaranta. En paral·lel l’autor argentí va realitzar una sèrie de projectes de fotografia urbana, com el llibre Buenos Aires 1936.

L’ús del color a partir de 1960 va marcar l’inici d’una altra etapa en l’obra de Coppola, i el va aplicar tant als seus reportatges a l’aire lliure com al treball d’estudi. Així van sorgir el seu reportatge sobre el parc Nahuel Huapo, en la qual va adaptar el color al seu mode d’abordar el paisatge en blanc i negre i la sèrie Divertissements, realitzada en estudi, en la qual va combinar l’abstracció amb la seua peculiar mirada sobre els objectes.

L’exposició El Buenos Aires d’Horacio Coppola es centra en les imatges realitzades en la capital argentina, en les dècades 1920 i 1930, imatges que connecten amb les propostes avantguardistes de la seua època. S’ofereix una selecció de cent vint fotografies basades en l’estudi del seu arxiu que són una revisió feta juntament amb l’artista, sobre la base de les tires de contactes conservats. Seixanta anys després de la seua primera publicació s’exposen les imatges que van aparéixer publicades en el llibre Buenos Aires 1936. Visió Fotogràfica editat amb motiu del quart centenari de la Primera Fundació de la ciutat, junt a les fotografies que acompanyaven la primera edició d’Evaristo Carriego de Jorge Luis Borges i altres obres inèdites. La mostra conté còpies d’època conservades en l’arxiu de l’artista, així com fotografies positivades este mateix any pel fotògraf argentí Ricardo Sanguinetti, amb l’estricta supervisió Horaci Coppola, a partir de negatius originals. El catàleg de l’exposició reprodueix les fotografies exposades i conté textos d’Ernesto Schóo, Marcos Ricardo Barnatán i Josep Vicent Monzó.