Dis Berlin. El regne de les metamorfosis
Durant 1985 i 1986, l’obra de Mariano Carrero Blázquez (Ciria, Soria, 1959), conegut com Dis Berlin, va adquirir notorietat en l’escena madrilenya. Una etapa que l’artista va denominar amb una certa ironia la “Època blava”, un període marcat per motius com a illes, avions, estacions marítimes, vaixells i dones. Un vocabulari que poc després patiria un important gir a partir del qual la seua obra es multiplica en molt variades direccions, adquirint un acusat sentit laberíntic, que a vegades convertisca a Dis Berlin en un artista col·lectiu. En 1992 inicia sèries com Wonderland, geografia del seu particular Arcàdia, i Eva, un dels seus cicles més importants d’acord amb la freqüència de la representació del cos de la dona en la seua obra; així com El regne de les metamorfosis, cicle al qual es dedicava la mostra de l’IVAM i en el qual hi havia una influència i exotització orientalista. En el seu estil va adquirir gran importància la seua faceta de col·leccionista d’objectes que acaben per constituir un arxiu d’imatges que en nombroses ocasions, l’artista va integrar en les seues creacions. Imatges que utilitzava de referent o inseria en l’obra combinant l’abstracció i un to narratiu que va evolucionar cap a relats èpics, o de valor ornamental i metafòric derivat del seu treball amb els arabescos.
La mostra Dis Berlin. El regne de les metamorfosis va ser concebuda com a il·lustració de la vindicació disberliniana de sentir-se trànsfuga de tots els estils i un enteniment de l’art com a viatge laberíntic. Esta primera exposició antològica de l’artista va presentar una selecció de les obres creades a partir de 1985 i una sèrie de peces creades específicament per a la mostra, entre les quals es van incloure escultures i fotografies realitzades a partir de collages i fotomuntatges. D’acord amb el batec cíclic i seriat de l’obra l’exposició es va ordenar en un sentit temàtic que reflectien la diversitat de tècniques emprades per l’autor. El catàleg de l’obra editat arreplegava documentació juntament amb textos d’Enrique Andrés Ruiz, Juan Manuel Bonet i Salvador Albiñana.