Contracultura

Aquesta exposició proposa un recorregut per algunes propostes contraculturals valencianes entre els anys seixanta i huitanta. La mostra planteja com, des de l’alta cultura i des de la cultura del poble, es van proposar alternatives a totes les ortodòxies de l’època.

La contracultura refà les ficcions que una societat es conta a si mateixa. És possible que no sempre trobe la veritat, però sí que busca alternatives a les mitologies oficials que tracten de consolidar certs “nosaltres”. A València, a Espanya, hi van haver narratives molt clares sobre aquest nosaltres, i hi va haver una resistència a prendre-les massa seriosament. El talent mediterrani que glorificava la propaganda oficial va tindre així la seua contrapartida en la contracultura, que insistia en el fet que les coses no havien de ser així. La contracultura s’oposa, no solament als continguts de la cultura oficial, sinó també a les seues formes: treballa amb altres materials i es manifesta en circuits alternatius.

En aquest mostrari d’actituds presents en l’exposició es posa de manifest com l’art es va obstinar a superar els límits de les pressions polítiques. Com el carrer va parlar. Com alguns artistes es van expressar contra les convencions que s’imposaven a la sexualitat o l’educació. Veurem propostes de relectura d’una identitat valenciana que anava molt més enllà dels clixés. Veurem una societat a la recerca de noves llibertats expressives i de noves experiències vitals.