Boltanski
Départ - Arrivée
“Com més edat tenim, major és la impressió de caminar sobre un camp de mines. Els amics boten pels aires al nostre voltant i demà, potser, siga el nostre torn”. Aquesta frase de Christian Boltanski (Paris, 1944) remet amb claredat als grans temes que transiten per les seues obres i instal·lacions i que marquen tota la seua trajectòria artística. La memòria, la pèrdua i la mort són conceptes principals, quasi obsessions, en l’obra de Boltanski. Així com els seus reversos en l’oblit, la desmemòria, l’atzar i el rastre a penes inexistent que deixa qualsevol vida després de desaparéixer. Allò que en altres etapes de la seua trajectòria evocava la desaparició de la infància, el decés dels seus pares o la mort col·lectiva, se centra ara en el seu propi fi.
Tots aquests aspectes queden reflectits i analitzats en l’exposició Christian Boltanski, realitzada amb motiu de la concessió del Premi Internacional Julio González 2014, que compta amb set grans instal·lacions distribuïdes per la galeria 1 de l’IVAM.
Quan veiem una obra de Christian Boltanski no podem evitar “reaccionar”, perquè l’experiència comuna de la pèrdua d’un familiar o d’una persona volguda genera un buit en les nostres vides que de vegades és substituït atropelladament i de forma incompleta quan trobem, per exemple, una vella foto que estava totalment oblidada. Aquest valor de les imatges impregna el treball artístic d’aquest autor, i es converteix en un motor que fa emergir sensacions ocultes o semioblidades. En aquest sentit, l’artista francés ha expressat de diverses maneres el seu interés per la memòria individualitzada, els xicotets exemples que provoquen una reacció en el col·lectiu: “M’interessen les xicotetes històries dels individus que no són cèlebres” i, en una altra ocasió: “Hem de parlar de manera prou general perquè cada un puga retrobar quelcom del seu propi passat, de la seua pròpia cultura, dels seus propis desitjos”.
La mostra es completa amb una publicació gratuïta realitzada a manera de periòdic; un mitjà que, materialment i conceptualment, fa referència a la periodicitat, el pas del temps i el deteriorament físic.