Cardiograma. Lola Lasurt

L’exposició Cardiograma de Lola Lasurt planteja una sèrie de reflexions sobre els passats recents a través d’una escultura de dona, de nom Democràcia, i dues sèries d’imatges projectades sobre planxes de zinc o pintades per l’autora, disposades en cada un dels pisos de la sala.

L’artista, a manera d’una historiadora amateur, recompon una sèrie d’elements per a elaborar un relat amb múltiples sentits. La història té dos començaments: un arranca d’una visita al Museu del Gremi Artesà de Fallers de València a la Ciutat Fallera i la trobada amb aquest possible ninot indultat d’any incert, principi dels anys huitanta?, anomenat Democràcia, realitzat per José Azpeitia. Es tracta d’una dona jove, nua i gitada boca per amunt, amb els ulls tancats i de grandària natural. La pàtina de pintura fosca que cobreix la peça, realitzada amb fibra de vidre, imita l’acabat en bronze de les escultures funeràries. El seu aspecte sembla indicar que està morta, però la placidesa del rostre ens convida a creure que potser està adormida. Per a l’exposició, l’artista ha col·laborat amb l’escola del Grau Superior de Formació Professional d’Artista Faller i Construcció d’Escenografies situada a la mateixa Ciutat Fallera. Els estudiants han construït un coixí de vareta, a manera de suport, que acull, protegeix i cuida la figura de la «democràcia».

En el fris que l’envolta, una sèrie d’imatges d’arxius familiars cedides per l’Arxiu Fílmic de l’Institut Valencià de Cultura es projecten sobre planxes de zinc. Les imatges mostren disparades, mascletades, cordades, santantonades, etc., gravacions realitzades entre els anys cinquanta i setanta del segle passat. Representen un temps encara no digitalitzat, amb imatges analògiques que al seu torn mostren un foc primitiu, fet amb pirotècnies de tècniques antigues. L’artista ha editat aquestes imatges a manera de partitura atonal, provocant un ritme de fogueres i disparades que les planxes de zinc tornaran a activar.

Un altre començament d’aquesta història es desenvolupa al pis superior. Per mitjà d’un fris en color de pintura a l’oli, l’artista representarà mimèticament, fotograma a fotograma, un vídeo que circula per la xarxa que documenta una exhibició pirotècnica que va tindre la sort de presenciar, i que recuperava disparades antigues com el castell de pals i les bengales romanes a la plaça de la Mare de Déu de València durant la Gran Fira de Juliol de 2017. Aquest fris es refereix també a les teories vinculades a la música atonal que, en aquest cas, atenen el timbre del color.

El títol de l’exposició, Cardiograma, remet a la idea de diagnòstic de l’estat del sistema personificat en aquesta escultura atemporal de la «democràcia», conservada juntament amb els ninots indultats pel gremi faller. Al mateix temps també podem entendre les mateixes festes de les Falles com un exercici de diagnòstic col·lectiu que anualment respon a l’actualitat sociopolítica més immediata, enguany doblement en suspensió per la pandèmia.

En aquesta exposició, Lola Lasurt continua les seues investigacions «a destemps», un pensament en diferit que esquiva la doctrina històrica per a reorganitzar, des del quefer pictòric, altres relats del nostre passat en què les imatges, els objectes i, en aquest cas, les festes populars ens parlen d’un trànsit complex. Amb l’artista ens preguntem: en quin punt de la democràcia ens trobem? Quins eren els seus objectius inicials? Quines les seues aspiracions? La figura de la «democràcia», envoltada per «disparades», ens parla d’un món en retirada que l’artista fa reviure i la imatge del qual rebota en el nostre present.