Bernat Venet

La primera exposició que un museu espanyol dedica a Bernar Venet reuneix 53 obres en una selecció representativa de la producció de Bernar Venet centrada en les seues etapes d’aproximació a l’art conceptual i minimal que ha desenvolupat en diferents períodes de la seua trajectòria artística, en la seua etapa inicial, que va des dels anys seixanta fins a 1973 i la seua producció més recent, pràcticament inèdita, en la qual sembla reprendre els plantejaments de l’ideari dels seus començaments a Nova York. L’exposició que presenta un Bernar Venet a penes conegut pel publique, és complementària de l’exposició antològica que prepara per a aquesta tardor a Seül que se centrarà, com la major part de la seua activitat expositiva de les últimes dècades, en la faceta monumental de la seua obra escultòrica. I també anticipa la retrospectiva que presentarà, a l’octubre, en el Palau de Versalles.

Bernar Venet, pioner dels corrents “anti-forma” contemporànies, caracteritzades per l’ús de materials pobres, de nous mitjans com el vídeo, la gravació sonora i la fotografia per a documentar performances i accions i l’adveniment del circumstancial fora de control, van ser algunes de les formes d’art desenvolupades per Bernar Venet. Obres com a Performance dans els détritus (Performance en el fem) de 1961, Bigòrnia de Charbon (Muntçó de carbó) de 1963 o la seua sèrie Relief Cartó de 1963-65 es van caracteritzar per l’eliminació de trets com el color, la forma, etc., que tradicionalment s’havien associat al plaer estètic de l’obra d’art.

El catàleg de l’exposició, que resulta ser la primera monografia editada a Espanya sobre aquest artista reprodueix, a més de les obres exposades, una àmplia documentació gràfica de les seues creacions i conté textos de Consuelo Císcar, Bàrbara Rose, Thierry Lenain i Thomas MacEvilley.