Aref El Rayess. Obres (1958-1978)

Nascut en Aley (el Líban) en 1928, Aref El Rayess va començar a pintar als onze anys. En 1948 va realitzar la seua primera exposició a Beirut. De 1948 a 1957, El Rayess va viatjar entre el Senegal i París, on va estudiar art en l’Acadèmia de Belles arts i es va formar en els estudis de Fernand Léger i André Lhôte, entre d’altres. En 1957 va tornar al Líban i en 1959 li van oferir una beca per a estudiar a Itàlia. En 1963, el govern libanès li va encarregar dues escultures per a representar al Líban en la Fira Mundial de Nova York. En 1967 va tornar al Líban, un país molt marcat llavors pels esdeveniments del món àrab. Va ser membre fundador del Departament de Belles arts de la Universitat libanesa. A partir d’aquell moment, El Rayess va organitzar, va assistir i va participar en conferències i exposicions sobre política i art en el món àrab. En 1975 va ser convidat a Algèria, on va realitzar una sèrie de dibuixos sobre la guerra civil libanesa i en 1978 va participar en l’Exposició Internacional d’Art en Solidaritat amb Palestina. Per aquesta època va començar a treballar a l’Aràbia Saudita, on va realitzar unes 13 escultures entre les ciutats de Jeddah, Tabuk i Riyad. Va viure en Jeddah fins a 1987 i uns anys després, en 1992, va tornar a Aley, al Líban, on va viure fins a la seua mort en 2005.

Aref El Rayess és una figura fonamental del panorama cultural libanès des dels anys 60 fins als 80. En les seues paradoxes i en la seua singularitat, en els seus centellejos i en els seus atzucacs, l’obra d’Aref El Rayess és, per tant, exemplar d’una trajectòria moderna sense concessions, seguint l’única «exigència interior» d’un subjecte preocupat, atent i solidari amb les crisis polítiques, socials i culturals del seu temps, més que amb els «ismes» i les seqüències esperades del cànon modern. Amb un talent precoç i en gran manera autodidacta, molt dotat i poc disciplinat, observador divertit i sovint càustic, fascinat en l’adolescència per «impressions d’Àfrica» vitals i intempestives que li acompanyarien al llarg de tota la seua vida, la trajectòria formal i l’obra del Rayess es desenvolupen més aviat en cicles, reiteracions i reminiscències, i en les diverses disciplines que impulsaria al seu torn (dibuix, gravat, pintura, escultura, collage).

Aquesta exposició se centra en els anys 1958 a 1978, quan El Rayess torna a Beirut després dels seus anys de formació entre el Senegal, París i el Líban i fins als inicis de la guerra civil (1975-1990). En molts sentits, la seua obra d’aquell període és la d’un sismògraf que registra els desitjos i esperances frustrats d’una època, a través d’expressions formals heterogènies inspirades en la insurrecció del poble drus (1958), la guerra d’independència algeriana, les lluites d’alliberament del «Tercer Món» i la guerra del Líban.

Crono-biografia de Aref El Rayess