Anzo

L’exposició que l’IVAM dedicarà a José Iranzo Almonazid, conegut artísticament com Anzo (Utiel, 1931-València, 2006) tracta de reivindicar l’obra d’un dels creadors valencians més originals i visionaris del panorama artístic espanyol. Durant els gairebé vint-i-huit anys d’història de l’IVAM l’obra d’Anzo quasi mai ha estat present en alguna exposició col·lectiva, i és per això que el museu, en la seua línia de recuperar el treball de creadors i creadores que han viscut en els marges de la història l’art oficial, considera imprescindible reflexionar i posar en valor l’obra d’aquest creador gairebé oblidat que va gaudir, però, de gran fortuna crítica durant els anys seixanta i setanta del segle XX.

Durant els seus anys de formació, l’obra d’Anzo es va alinear amb la pràctica d’una figuració expressionista i la immersió, poc temps després, en la pintura informalista. El 1964 la seua obra va experimentar un canvi radical, tant plàstic com conceptual, en assumir les tesis renovadores que van donar lloc a la creació del grup Estampa Popular de València -del que va ser membre fundador- en un context de gran agitació antifranquista a la ciutat i, més en concret, a la universitat.

1967 serà un any clau en la seua trajectòria, ja que va participar en la Biennal de Sao Paulo, i va iniciar la seua sèrie d’obres Aïllaments, un conjunt de pintures i gravats que no acabarà fins a vint anys després, el 1985. En ells l’artista abordava el pessimisme, l’alienació i incomunicació de l’individu atrapat en el laberint de les estructures de dominació, a través d’obres realitzades amb materials inusuals en l’època, com fotolits, acers polits, plàstics, rodaments i representacions de circuits d’ordinador.

Precisament l’exposició de l’IVAM, que no es concep com una mostra antològica o retrospectiva a l’ús, pren com a objecte d’estudi aquesta sèrie, el seu corpus d’obra més visionària i innovadora, per recrear, a través de les seues pintures, documents d’arxiu, llibres i pel·lícules documentals, el debat intel·lectual sorgit en els anys seixanta i setanta al voltant dels espais distòpics, és a dir, ambients claustrofòbics, alienants i antiutòpics.

Per a l’organització d’aquesta mostra, l’IVAM compta amb la indispensable col·laboració de la Fundació Anzo que, impulsada i dirigida per la filla del creador Amparo Iranzo, conserva i tutela bona part del seu llegat artístic. De fet, actualment la Fundació Anzo treballa en la recuperació i restauració de la seua obra, així com en la confecció d’un catàleg raonat.