Anna Malagrida

Entre l’entropia i el infralleu.

Podria ser el desaprofitament de l’energia en el procés de transformació de la matèria una imatge premonitòria, una al·legoria d’un col·lapse o d’una agonia del nostre món? Quanta energia es desprén de les Falles? Quant pesen les seues cendres?

Aquests treballs són reflexions, propostes plàstiques, que naixen de l’observació d’un cicle que té lloc durant la festa de les Falles de València. L’interés se centra en la transformació física d’alguns elements, des dels blocs de poliestiré que serveixen per a fabricar les escultures fins a la seua transformació en cendres. Aquest cicle té moments d’alta entropia, amb molt de desaprofitament d’energia, com ho són la cremà o la gestió dels residus i les cendres. L’entropia és un concepte que naix de la física, i que es refereix a l’energia alliberada i malgastada en la transformació de la matèria. Una altra forma d’avaluar la festa seria fixar-se en elements com la cohesió social o la bellesa de la festa, beneficis que són patrimoni immaterial de la humanitat. Però per a pesar-los necessitaríem un altre tipus de balança Quant pesa la bellesa del foc? Quant pesen els records? Marcel Duchamp va inventar el concepte de infralleu (inframince) que li servia per a mesurar aqueixa energia a penes perceptible (l’immaterial) i que es malgastava en xicotetes situacions/acciones quotidianes (la calor d’un seient que s’acaba de deixar). Aquests treballs es mouen entre aquests dos conceptes, del xicotet en gran, del material a l’immaterial, del local al global.

Anna Malagrida